En l’últim any els dispositius GPS portàtils s’han venut més que mai a Espanya. L’aparell pot treure a més d’un conductor d’una dificultat (el de preguntar, per exemple) i és una gran eina per a professionals del taxi i repartidors de mercaderies. Però un GPS és un mapa interactiu, que en principi no protegeix al conductor dels inconvenients, com a obres o embusos. A no ser, és clar, que a més tingui un servei d’informació.
Com funciona?
Per localitzar la seva posició, un receptor de GPS rep el senyal d’una xarxa de 24 satèl·lits que estan en una òrbita baixa, a 20.000 quilòmetres d’altura; els satèl·lits de televisió estan encara més alts, a 36.000 km.
Calculant el que triga a arribar-li el senyal de només tres satèl·lits, el receptor és capaç de situar-se en la superfície de la terra. Aquesta és tota la comunicació que rep. Llavors, com és capaç el GPS de detectar la informació dels restaurants, cinemes o gasolineres més properes? En realitat, la situació d’aquests llocs es guarda en la memòria del receptor, juntament amb els mapes de carreteres i plànols dels carrers. Així pot avisar a l’usuari si es troba prop d’un d’ells.
Els mapes i llistes de POI (punts d’interès) s’actualitzen de tant en tant a través d’un CDROM o el lloc web del fabricador. Però aquest sistema no serveix per avisar d’un embús. Fa falta una connexió.
GPS amb connexió a Internet
Molts dels models de GPS actuals poden comunicar-se amb Internet per rebre informació actualitzada sobre el tràfic o incidències en la ruta. La comunicació es realitza en general a través del telèfon mòbil. El receptor GPS es connecta amb un servidor per rebre dades en temps real. Així pot avisar d’un carrer tallat o un embús en hora punta, i buscar una ruta alternativa.
La comunicació entre el GPS i el telèfon mòbil sol ser sense cables, mitjançant tecnologia Bluetooth. Al seu torn, la connexió del telèfon amb Internet es realitza a través de les tecnologies GPRS o UMTS, per la qual cosa cal tenir en compte les zones de cobertura d’aquests serveis de dades. Encara que el volum de dades és petit, el preu de la transmissió també és un factor que cal vigilar.
Si s’utilitza un telèfon mòbil com a navegador GPS (amb un receptor extern), serà el propi telèfon el que realitzi la connexió.
Molts fabricadors de programes de cartografia per a GPS disposen de serveis d’informació de tràfic. Amb alguns d’ells, com TomTom, és necessari subscriure’s i pagar una quota anual de 29,95 € (només per a Espanya). En el cas de Route 66 el servei està inclòs en el preu de compra del programa de navegació.
Informació per a GPS des de la ràdio
Existeixen alguns receptors GPS que reben informació del tràfic i altres incidències a través de la radio FM. Aquest sistema s’empra per a navegació marítima, però també està disponible per a automòbils. Es diu RTCM (Radio Technical Commission for Maritime Services) o DGPS (Differential GPS) i a Espanya ho ofereix l’IGN en col·laboració amb Ràdio Nacional d’Espanya, a través de les seves emissores.
El sistema transmet les dades a través de RDS, la mateixa tecnologia que permet als aparells més moderns mostrar el nom de l’emissora. El sistema també s’empra per oferir correccions de la posició i obtenir així una major precisió.
La informació subministrada és gratuïta, però hi ha certs inconvenients. Per començar, no tots els receptors de GPS estan preparats per rebre senyals RTCM de la ràdio, ni tots els aparells d’autoradio disposen d’aquesta sortida. Un receptor específic pot sortir car (al voltant de 800 euros). D’altra banda, la cobertura no és completa. Només està disponible allí on es pugui rebre la ràdio amb RDS.
Molts d’aquests serveis són molt recents. És d’esperar que en els propers anys s’ampliïn encara més les capacitats dels dispositius GPS per a la comoditat i seguretat dels conductors.
