No hi ha blog, fòrum d’Internet o grup de mares i pares en el qual no s’hagi tractat alguna cosa que sembla molt nou i revolucionari, encara que porti amb nosaltres milers d’anys: el Baby-Led-Weaning (BLW) o Alimentació Complementària Guiada pel Bebè. En realitat, la paraula anglesa “weaning” significa deslleti, però seria erroni traduir-ho així, doncs el que succeeix al voltant dels sis mesos d’edat és que la lactància materna comença a ser insuficient per al nen de manera progressiva. I, quina casualitat, això coincideix amb la capacitat del bebè per portar-se a la boca el que trobi a prop i mastegar amb les genives encara que encara no tingui dents. En aquest article es descriuen consells pràctics per gaudir d’aquesta etapa.
El començament de l’alimentació complementària
El Baby-Led-Weaning, també cridat Alimentació Complementària a Demanda o mètode ACS (Aprenc a Menjar Solament), no significa que calgui suprimir la lactància. Per contra, es refereix a l’alimentació complementària, això és, que complementa al pit (o biberó) que seguirà sent la font principal d’energia durant tot el segon semestre i, en molts casos, uns quants mesos més.
En realitat, aquest mètode amb tants noms porta milers d’anys amb nosaltres. El normal sempre ha estat deixar que els bebès es portin a la boca aliments en porcions no perilloses quan són capaces de fer-ho, és a dir, quan tenen el suficient desenvolupament neurològic per mirar alguna cosa concret que atreu la seva atenció i, si està al seu abast, estirar amb punteria el braç, obrir la manita, agafar l’objecte o aliment, donar-li voltes, mirar-ho amb curiositat, portar-ho a la boca, passejar-ho per la mateixa perquè es barregi amb la saliva -bastant abundant en aquests mesos-, mastegar-ho amb les genives i empassar-ho.
Com saber que és el moment d’incorporar aliments sòlids
En aquest article ja es va deixar bastant clar que fins als sis mesos aproximadament els nens no necessiten més que llet materna (o biberó en defecte d’això). En ell també es va prometre parlar de com oferir els primers aliments diferents a la llet. Arribat aquest moment, no obstant això, cal deixar clar que qui marcarà la pauta de quan començar a menjar sòlids serà el propi bebè, no el calendari ni els consells d’un pediatre o qualsevol un altre sanitari que atén nens. I com ho farà? Quan compleixi de manera clara i meridiana aquestes condicions:
- 1. És capaç de mantenir-se assegut sense suport i sense que se li vagi el cos o el cap per als costats (sedestación estable), tant en una sillita com en la falda d’un adult, la qual cosa implica la correcta alineació del cap amb el tronc com a mesura de seguretat a l’hora d’alimentar-se.
- 2. Ja dirigeix les seves mans als objectes i aliments que té al seu abast de manera efectiva, agarrant-los, explorant-los i portant-los a la boca. És curiós observar que hi ha famílies que deixen que els bebès es portin a la boca mordedores, clauers, la cartera, la funda del mòbil o el mateix telèfon, però no els deixen ficar-se en la boca un tros de plàtan madur.
- 3. Ja no empeny els sòlids o semisólidos cap a fora amb la llengua en rebre’ls en la boca, alguna cosa que sí succeïa en ficar amb cullera papillas, purés o aliments sòlids massa aviat en la seva boca. És el denominat reflex d’extrusió, que li salva d’ofegar-se quan encara no té la maduresa neurològica suficient per emprar tots els músculs orofaríngeos necessaris per saber empassar sòlids o semisólidos.
- 4. Comença a mastegar, pujant i baixant les mandíbules, per trossejar els aliments amb les genives o amb les primeres dents, que comencen a sortir en el segon semestre de vida. També es van iniciant els moviments laterals de la llengua per desplaçar l’aliment dins de la boca i conduir-ho cap al fons de la mateixa amb l’objectiu d’empassar-ho.
S’ha constatat que fins a un 96% dels lactants sense problemes neurològics ja compleixen aquestes premisses als 7-8 mesos d’edat.
I si s’ennuega?
Un dels temors més arrelats en les famílies i en alguns sanitaris en adoptar o recomanar aquest mètode és el de la possibilitat d’ahogamiento. No obstant això, diversos estudis de fonts fiables expliquen que no troben un major risc d’episodis d’atragantamiento o d’asfíxia amb aquest sistema en comparació del mètode tradicional, mentre s’informi bé de com tallar, preparar i presentar els aliments al nen, a més d’estar al seu costat a tot moment i de conèixer les maniobres adequades per poder ajudar al bebè en el cas que es presentés una situació d’asfíxia. En aquest altre enllaç també s’ensenyen les maniobres en nens més majors i ofereixen consells generals.
Una altra preocupació molt habitual estreba en la possibilitat que, amb aquest mètode, no ingereixin la quantitat de nutrients i energia que necessitin, però tampoc hi ha evidències que tinguin problemes nutricionals els bebès de famílies que opten pel sistema ACS (Aprenc a Menjar Solament). Podria succeir el contrari: els nens que s’autorregulan tendeixen a preferir aliments més saludables i serien menys propensos a tenir sobrepès en el futur. Est és un factor que cal tenir en compte si es consideren les engruixades xifres de sobrepès i obesitat infantil que existeixen al nostre país. Referent a això, és típica la frase que els pediatres senten en la consulta, massa vegades: “És que triturado i amb cullera, li ‘fico’ més menjar i amb si que l’hi mengi ‘tot'”.
El proper article s’endinsarà en el tema amb propostes concretes per poder gaudir en família de les primeres preses d’aliments saludables sòlids pel bebè. Un avantatge molt evident del mètode ACS es troba en l’estalvi de temps i en la comoditat que suposa preparar el mateix menjar per als cuidadors i per al nen, respectant sempre no afegir sal ni sucre.
