Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Font de Neutrons per Espalación podria situar-se a Biscaia

És una de les 35 grans infraestructures tecnològiques europees incloses al VII Programa Marco de R+D de la UE
Per EROSKI Consumer 11 de abril de 2007

El Govern espanyol vol que la Font de Neutrons per Espalación (ESS, les seves sigles en anglès), una de les grans infraestructures tecnològiques europees, s’instal·li a Biscaia, en concret al Parc Tecnològic de Zamudio. La ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, va apostar ahir de nou en ferm per aquesta possibilitat davant el comissari europeu de Ciència, Janez Potocnick.

Durant la seva participació en la primera conferència del VII Programa Marco de R+D de la Unió Europea (UE) a Madrid, Cabrera va destacar que Espanya aposta “fort” per la instal·lació a Biscaia de la font de neutrons. “Per a això buscarem els suports necessaris en la resta de països europeus”, va assegurar.

Les aplicacions de l’espalación de neutrons són molt nombroses en sectors com l’industrial, el farmacèutic, l’automoció, l’aeronàutica o l’electrònica

L’ESS serà una poderosa eina científica. És una de les 35 grans infraestructures tecnològiques europees contemplada en aquest ambiciós programa de la UE. Es tracta d’un complex enginy, el més avançat del món en el seu gènere, que permetrà l’estudi de l’estructura, funcionalitat i dinàmica de la matèria. La instal·lació tindria una infinitat d’aplicacions en infinitat de camps científics, industrials i metges. Des del tractament de tumors a la recerca industrial, en biologia molecular, farmacològica, aeronàutica o electrònica.

Serà a més més potent que els complexos existents a Japó i Estats Units; tindrà una vida útil de 40 anys; donarà treball a més d’un miler de científics; ocupés un milió de metres quadrats; sumaria més 4.000 usuaris anuals i quedarà instal·lada en un centre científic del més alt nivell.

Aquest tipus d’infraestructures produeixen neutrons que penetren en la matèria proporcionant informació precisa sobre la seva estructura atòmica. L’espalación de neutrons és una tècnica empleada per investigadors de diverses disciplines com la biologia molecular, la física de materials o la medicina i les seves aplicacions són molt nombroses en sectors com l’industrial, el farmacèutic, l’automoció, l’aeronàutica o l’electrònica.

Ni terminis ni xifres

Cabrera no va voler parlar ni de terminis ni de l’import de les inversions que requeriria el costós enginy i el seu desenvolupament. Va reconèixer que és una aposta a llarg termini i que la seva construcció exigirà “una quantitat molt important d’euros” que, de triomfar la candidatura espanyola, hauria d’aportar el Govern central, el basc i els europeus que s’associïn.

Suècia, Regne Unit, Alemanya i Hongria són els altres països que han reclamat la construcció al seu territori de l’ESS.

El Fòrum Estratègic Europeu per a les Infraestructures de Recerca (ESFRI) considera que la Font ha de desenvolupar-se dins del 7º Programa Marco de R+D 2007-2013 que es presentava en la conferència de Madrid. Aquest programa marco de la Unió Europea compta amb un pressupost de més de 50.000 milions d’euros, un 40% més que la seva edició anterior i serà el gran instrument de la UE per finançar els projectes científic i de recerca al llarg dels propers sis anys.

La font de neutrons apareix en el document que aquest òrgan consultiu de la UE ha elevat ja a la Comissió Europea, conegut com el “full de ruta” de l’ESFRI, en el qual figuren els 35 grans projectes tecnològics. La Comissió -el govern europeu, en definitiva- assumirà el projecte de l’ESS com a propi, però no serà la UE la que pagui la seva construcció. Segons algunes estimacions exigiria entre 1.200 i 1.500 milions d’euros, inversió que hauria d’afrontar Espanya juntament amb els països de la Unió Europea que aconsegueixi associar al projecte.

El setè programa marco de R+D de la UE està dotat amb un pressupost de 50.521 milions d’euros, el 40% més que l’anterior, i és el principal instrument de finançament de projectes de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Demostració de la Unió Europea durant el període 2007-2013.

El comissari Potocnick va destacar el “dinamisme” de la recerca científica a Espanya. Si bé va reconèixer que quant a finançament el nivell espanyol “és encara baix en comparació d’altres països”, es va felicitar per la “bona tendència” espanyola.

Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin o Youtube