Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
- L’oferta no ha millorat en els últims cinc anys: les deficiències es mantenen en proporcions similars i el percentatge de bones qualificacions ha disminuït
- El servei en els restaurants va ser molt bo, però es van observar incompliments de normativa
- El preu mitjà d’un menú del dia va ascendir a 10,8 euros, un 21% més car que fa quatre anys, molt per sobre de l’IPC acumulat (un 8,5%)
Menú saludable és igual a menú poc (o res) saborós i a menú poc (o res) atractiu. Aquesta associació d’idees, tan estesa com errònia, es manté en la consciència dels consumidors (un 37% dels espanyols majors de 18 anys té sobrepès, segons l’última Enquesta Europea de Salut de 2009) i, per defecte, en el treball diari d’un nombre gens menyspreable de restaurants. Així ho ha constatat EROSKI CONSUMER després d’analitzar el menú del dia en 160 establiments de 18 capitals i comprovar que una de cada tres ofertes gastronòmiques suspenia en qualitat dietètica. Si es compara aquest resultat amb un estudi similar elaborat per aquesta revista en 2006, es comprova que no s’han registrat millores en cinc anys (els suspensos llavors ascendien al 30%). Pitjor encara, el percentatge de bones qualificacions s’ha reduït (del 41% al 15%). El que sí ha canviat ha estat el preu mitjà: dels 8,9 euros s’ha passat als 10,8 euros actuals, la qual cosa representa un augment del 21%, més del doble de l’IPC acumulat en aquest període (un 8,5%). Però no totes les valoracions són negatives. La qualitat del servei hostaler i l’atenció al client es van qualificar com molt satisfactòries, encara que el 5% dels establiments no comptava amb les obligatòries fulles de reclamacions i el 10% no tenia els preus exposats en l’entrada.
EROSKI CONSUMER va enviar als seus tècnics a 160 restaurants situats en zones cèntriques de la Corunya, Alacant, Almeria, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa. Els tècnics d’aquesta revista van demanar taula en cada establiment, van apuntar les opcions de menú i van consumir els plats seleccionats. Finalment, van sol·licitar les fulles de reclamacions per a comprovar si les tenien a la disposició del públic. Amb la informació obtinguda, l’equip de dietistes-nutricionistes de. EROSKI CONSUMER va avaluar la composició de cada menú del dia (entrants, quan n’hi havia; primers i segons plats, guarnicions i postres) i va valorar la seva diversitat i mèrit dietètic. També es va estudiar la qualitat del servei de cada restaurant: presentació de la taula, rapidesa en servir el menjar, ambient i servei del menjador, i estat i accessibilitat dels banys.
Primers plats. Un 7% dels menús estudiats no oferien amanida i/o verdura dins de la seva oferta de primers plats i la meitat d’ells no incloïen llegums. Plats com regirats, entremesos, lasanyes, potatges amb carn, embotits o peix, adreços de maioneses, etc. fan que el menú en el seu conjunt resulti hiperproteico (amb massa greix, colesterol i calories). En aquesta anàlisi, tres de cada quatre menús incloïa primers plats energètics i hiperproteicos.
Segons plats i guarnicions. Un de cada deu restaurants no oferia pescat com una de les seves opcions. En vuit de cada deu menús analitzats no hi havia guarnicions variades amb presència d’hortalisses, verdures i llegums. O bé s’oferien patates fregides (o forneres) i/o enciam, o bé no hi havia acompanyament dels segons plats.
Postres. En un 23% de menús del dia no hi havia fruita fresca en l’oferta de postres. Els lactis senzills també són una opció saludable, però van ser pocs els menús, tan sols el 10%, els que els tenien quan no incloïen fruita fresca.
Manca de pa integral. El 95% dels menús estudiats no incloïa la possibilitat de menjar amb pa integral.
Absència de menús alternatius. Només el 10% disposava d’un menú sense sal; el 4% d’un menú vegetal, el 4% d’un baix en calories i el 0,63% comptava amb un sense gluten.
Els restaurants obtenen una qualificació mitjana positiva en la qualitat del servei i l’atenció al client. Les valoracions no baixen dels 7 punts en totes les ciutats. No obstant això, igual que en l’informe de 2006, es van observar deficiències. EROSKI CONSUMER va comprovar que el 5% dels restaurants visitats no facilitaven les fulles de reclamacions als clients que les sol·licitaven (l’excusa era sempre la mateixa: “l’amo no està”) i que en un 43% dels casos no s’indicava de manera expressa la seva existència, tal com exigeix la llei.
En gairebé un de cada deu locals visitats no s’exhibia de manera visible el preu del menú i, en el 18%, els plats que el conformaven tampoc estaven exposats al públic en l’exterior de l’establiment com a marca la norma. A més, només un de cada deu informava de l’aforament màxim autoritzat a l’interior del local i en un 5% dels restaurants analitzats no es podia pagar amb targeta de crèdit. Procedeix indicar que en el 21% dels restaurants analitzats (33) no es podia fumar. Dels 127 restaurants analitzats en els quals sí que es podia fumar, només en 27 estava habilitada una zona per a no fumadors. En una de cada deu ocasions la zona del menjador i el bany estaven brutes (papers o burilles en el sòl, brutícia en les finestres, etc.). L’assignatura pendent és l’accessibilitat: el 70% dels menjadors no tenia banys específics per a persones amb alguna mena de discapacitat (un 18% el tenia compartit amb el de dones). Finalment, respecte a les factures, només en una de cada tres ocasions l’IVA estava clarament desglossat (molts restaurants es limiten a posar per escrit frases com a “IVA inclòs”).
Tots els plats comparteixen elements dietètics. Els experts de. EROSKI CONSUMER els han utilitzat per a desenvolupar un sistema de puntuació i valorar la qualitat dietètica dels 160 menús seleccionats en aquest estudi. Cada menú s’ha distribuït en cinc parts (primers i segons plats, guarnicions, postres i pa) i la qualificació màxima s’ha fixat en 10 punts. Tots els menús estudiats incloïen, almenys, dues possibilitats en cadascun dels plats.
PRIMERS PLATS (màxim tres punts): s’han penalitzat l’absència de verdures, amanides i farináceos variats (arròs, pasta o patata) i la presència en la meitat o més de la meitat de les opcions d’aliments d’origen animal.
SEGONS PLATS (màxim tres punts): l’ús de peix i l’absència d’aliments precuinats han pujat la puntuació del menú.
GUARNICIONS (màxim un punt): S’ha valorat la varietat, més enllà de les patates fregides o l’enciam.
POSTRES (màxim dos punts): S’ha sancionat l’absència de fruita fresca o lactis senzills (iogurt, quallada, formatge).
PA (màxim un punt): S’ha premiat la possibilitat de menjar amb pa integral.
Si el menú aconsegueix 9 o 10 punts, es cataloga com “molt bo”. Si la qualificació és de 7 a 8 punts, és “bo”. Entre cinc i sis punts, “acceptable”; quatre “regular”, tres “mal” i de zero a dos “molt malament”.
