Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Diuen que els diners no dona la felicitat, però en aquests moments d’incertesa econòmica, és fonamental saber què es pot fer per a posar en lloc segur els nostres estalvis. A Espanya, el valor total d’estalvi de les llars es va situar en 18.496 milions d’euros en el tercer trimestre de 2011, 3.562 milions d’euros menys que en igual període de l’any anterior. EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer tot el referent a què pot fer el petit consumidor per a invertir els seus estalvis de manera segura i beneficiosa. Per a això, a la fi de gener tècnics de la revista van visitar un total de 100 sucursals de 32 entitats bancàries de 18 ciutats: la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa.
Cada tècnic es va fer passar per un estalviador que disposava de 6.000 euros que pretenia rendibilitzar. Preguntava d’una banda, quin tipus de productes financers li podrien interessar en cadascuna de les 32 entitats bancàries seleccionades (en cap era client): Bancaixa, Caja Madrid i Caixa Rioja (Bankia); Banc Popular; Banesto; Bankinter; Bankoa (Crédit Agricole); BBK, Caixa Vital i Kutxa (Kutxabank); Sabadell, Banc Herrero, Banco Guipuzcoano (Sabadell); BBVA; CAI; Caixa Bank; Caixa Galícia (Novacaixagalicia); Caixa Cantàbria; Caixa Cercle; Caixa Espanya-Caixa Duero; Caixa Murcia; Caixa Rural Navarresa; Cajasol i CA (Banca Cívica), Cajastur; Cajasur; CAM; Catalunya Caixa; Ibercaja; ING Direct; Banc Santander i Unicaja. I per un altre, el tècnic demanava una recomanació sobre quin producte li convenia més.
L’entitats financeres van oferir, per aquest ordre, dipòsits, pagarés i fons d’inversió. Quant a les recomanacions, bancs i caixes no van dubtar a recomanar la contractació dels dipòsits per la seva seguretat a l’hora de garantir el capital. Destaca en gran manera la florida dels pagarés com a possible fórmula d’estalvi; la seva aparició es deu a la necessitat de capital de les entitats bancàries. En aquest sentit, gairebé dos de cada cinc pagarés oferts pertanyien al Banc Santander.
L’oferta
A EROSKI CONSUMER li van oferir un total de 287 productes per a invertir els 6.000 euros estalviats. Els més oferts van ser els dipòsits (en un 45% de les ocasions), seguits a distància pels pagarés (en un 22%) i els fons d’inversions (en un 13%). Per ciutat, Madrid i Oviedo van ser els llocs on més dipòsits van oferir, a Múrcia on més fons d’inversió, a Sevilla pagarés, a Oviedo dipòsits combinats, a Madrid i Vitòria comptes d’estalvi i a la Corunya accionis.
Va haver-hi personal que també va tractar de promocionar comptes corrents d’estalvi (en una de cada cinc visites), plans d’estalvi (en una de cada vuit), inversions en borsa (només en sis visites), assegurances d’estalvi (en quatre), plans de pensions (en una), bons de l’Estat (en una) i lletres del tresor (en una altra). A penes va haver-hi diferències entre l’oferta de bancs i caixes, encara que aquestes últimes tendeixen a oferir dipòsits en major proporció que els bancs (un 52% del total dels productes de les caixes enfront del 40% del total dels dels bancs). El motiu? Avui dia, les caixes experimenten un procés de bancarización. El forat de la bombolla immobiliària ha provocat que a les entitats bancàries se’ls exigeixi més capital i les caixes, en ser més febles, han hagut de sotmetre’s als processos de fusió-absorció amb altres entitats per a adquirir així la forma de banc.
Què recomanen les entitats
El dipòsit és sens dubte el producte més recomanat per les entitats bancàries. En la meitat del centenar de visites realitzades així ho van fer. Principalment, són dos els arguments pel qual ho recomanen: la seva rendibilitat i la seva seguretat. Destaca especialment Caixa Bank, on en totes li van recomanar al col·laborador que contractés aquest tipus de producte. Per part seva, en Banesto va ocórrer en quatre de cada cinc visites realitzades, a Sabadell en quatre de les set i en el BBVA i el Banc Santander en cinc de les catorze. En segon lloc, les entitats bancàries recomanen els fons d’inversions, encara que la proporció de recomanacions és molt de menor: una de cada sis visites. Els atributs que esgrimeixen per a aconsellar aquest tipus de productes són la seva bona rendibilitat i els avantatges fiscals que comporten. Malgrat això, només una de cada tres entitats recomana aquesta opció: BBVA, Banesto, Banc Popular, Caja Madrid, Banc Santander, Bankinter, Caixa Galícia, Sabadell, Bankoa, Banco Guipuzcoano, Kutxa i Caixa Espanya-Caixa Duero. D’elles, destaquen BBVA que ho proposa en 4 de les 14 visites realitzades i Sabadell, en 3 de les 7.
En tercer lloc, els pagarés són els productes més recomanats, encara que tan sols en dotze del centenar de visites realitzades a les 32 entitats bancàries. En l’estudi, només una de cada cinc entitats bancàries estudiades van oferir aquest producte: el Banc Santander (en cinc visites), Unicaja i el BBVA (en dues visites respectivament), i Banesto, Caixa Catalunya i Caja Madrid (en una respectivament).
Compte amb les comissions
Impliquen una despesa afegida per al consumidor que, moltes vegades, desconeix. En l’estudi, la major part dels productes que van oferir (un 89% del total) no tenen comissions, tal com van informar durant les visites. Únicament deien aplicar-les en 23 dels 287 productes oferts i es tractava en la seva major part de fons d’inversions, excepte un compte especial d’estalvi del BBVA, dues inversions en borsa del Banc Santander i Bankinter i bons de l’Estat al Sabadell. Finalment, en cinc d’ells ni tan sols especificaven si les cobraven o no.
En aquest sentit, és important saber que cap dipòsit o IPF (imposició a termini fix) té comissions. Això sí, poden tenir-les productes vinculats o associats, ja que és habitual que l’entitat requereixi un compte corrent per a liquidar periòdicament els interessos que hagi generat el capital. A més, els contractes de dipòsit a termini solen permetre cancel·lar anticipadament el dipòsit, a canvi d’una comissió lliurement establerta per l’entitat o d’una penalització.
Per part seva, invertir en fons d’inversió suposa haver de pagar tres tipus de comissions: les dipositàries (és la quantitat que cobra l’entitat dipositària dels actius adquirits pel fons d’inversió), de gestió (és el que cobra la gestora per realitzar la gestió del capital invertit en el fons) i de reemborsament i/o subscripció (per la compra venda). Durant l’estudi, es va comprovar que les entitats bancàries analitzades apliquen una comissió d’entre el 0,05% i el 0,10% per la primera (la màxima aplicable és un 0,2%), entre un 0,40% i 1,65% per la segona (els màxims varien en funció de la modalitat del fons d’inversió), i entre un 4% i un 5% per la tercera (es pot aplicar sobre els beneficis o el patrimoni).
