Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Medicaments a casa

Per guardar de manera correcta les medicines a casa cal tenir en compte unes normes de conservació
Per Montse Arboix 25 de febrer de 2015
Img medicamentos hd
Imagen: trans961

Al 77% dels entrevistats en l’última enquesta sobre ús i consum de medicaments realitzada per EROSKI CONSUMER els sobren medicines una vegada acaben el tractament prescrit i un de cada dos les conserva a casa. Però per fer-ho amb seguretat, cal atendre unes pautes de conservació i revisar la data de caducitat i, per descomptat, quan estiguin en desús o hagin caducat, seguir unes normes d’eliminació. Aquest article explica com conservar medicaments i què cal fer amb els quals sobren. També s’apunta què suposen els efectes adversos als fàrmacs a Espanya.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), encara que molts països han adoptat polítiques nacionals per promoure un ús adequat dels medicaments, s’estima que a tot el món encara més de la meitat de tots els fàrmacs es prescriuen, dispensen o venen de manera indeguda i que fins al 50% dels pacients no segueix el tractament i les recomanacions prescrites pel professional de la salut.

Al nostre país, la falta de compliment farmacològic, sobretot en malalties cròniques, és enorme: s’estima que el 85% dels pacients amb hipertensió no segueix el tractament i que entre el 7% i el 55% ho abandona per complet abans de l’any, d’igual manera que el 20% d’els qui han sofert un infart, que tambien ho fa solament al mes de l’alta hospitalària. I això és solament una mostra, perquè aquesta poca adherència es dona en totes les especialitats.

Una enquesta recent d’EROSKI CONSUMER sobre els hàbits de consum de medicaments i el seu ús racional, en 1.050 persones de nou comunitats autònomes, assenyala que al 77% dels participants els sobra medicines una vegada acaben el tractament prescrit i que un de cada dos les guarda a casa. Però, quin és la millor manera de fer-ho?

Com conservar els medicaments

Guardar tots els medicaments en el seu propi envàs i amb el seu prospecte ajuda a tenir dades importants davant una reacció adversa
Els medicaments a casa han de conservar-se en un lloc sec i fresc, i no exposar-los a la llum del sol ni prop de fonts de calor, ni en llocs que experimentin canvis de temperatura o d’humitat, com succeeix en la cuina o el bany. El millor és guardar-los dins del seu envàs a temperatura ambienti, a excepció dels quals hagin de conservar-se en el frigorífic. Els medicaments que s’alteren per l’acció de la calor (termolábiles) porten en l’envàs marcat el símbol Q, o un asterisc, i recullen en el seu prospecte les condicions de conservació amb llegendes com “conservar en el frigorífic dins de la seva pròpia caixa” o “no congelar”. Els cal han de conservar-se entre els 2 ºC i els 8 ºC, però mai en el congelador, i uns altres que requereixen una temperatura ambiental per sota dels 25 ºC.

Entre els quals cal emmagatzemar en la nevera estan les vacunes, les insulines, algunes gotes oculars i antibiòtics, el glucagó (agent hiperglucemiante) i algunes suspensions una vegada preparades. D’alguns, com la insulina, solament és necessari conservar els vials nous en la nevera; el que s’està utilitzant pot estar a temperatura ambienti, si no hi ha perill que sofreixi canvis tèrmics. Cal tenir en compte que no s’han de col·locar en les portes del frigorífic, ja que en obrir-les es produeixen variacions de temperatura.

Així, com a norma general, s’aconsella guardar tots els medicaments, fins i tot els de ús més comú, en el seu propi envàs i amb el seu prospecte, per si existeixen dubtes sobre les indicacions, la posología o norma de conservació. No cal barrejar-los en un mateix envàs i de manera rutinària s’han de revisar les dates de caducitat. A més, és de gran ajuda tenir a mà aquestes dades davant una reacció adversa al medicament o una intoxicació. I, per descomptat, guardar-los sempre fos de l’abast dels nens.

Què fer amb els medicaments sobrants

Les caixes de cartró i els envasos de medicaments, encara que estiguin buits, mai cal dipositar-los en el contenidor blau, groc, ni verd
Fins a fa uns anys, d’entre tots els fàrmacs que els usuaris portaven a les farmàcies, Farmamundi els seleccionava, recuperava els que estaven en bones condicions i els enviava als països amb menys recursos que els demandaven. La resta es destruïen per no danyar el medi ambient. No obstant això, cada vegada es recollien més medicines en males condicions. L’OMS va denunciar, en diverses ocasions, que a alguns països en desenvolupament sumits en situacions de crisis arribaven molts medicaments no utilitzables que provocaven problemes per emmagatzematge, ús irracional i eliminació incorrecta. A més, de poc servien en nacions on eren més necessaris antimaláricos, antituberculosos o vitamines, entre uns altres.

Des del 2000, no s’autoritzen les exportacions de medicaments usats. Per aquest motiu, ara, quan els fàrmacs en desús es porten a la farmàcia, es dipositen en els contenidors del Sistema Integral de Gestió del Medicament (SIGRE).

En aquest punt de recollida han de portar-se totes les restes de medicaments, siguin caducats o no utilitzats, els envasos que hagin estat en contacte amb medicines (flascons, blísteres, tubs, aerosols, butllofes, etc.) i les caixes de cartró i envasos de medicaments de tot tipus, que tinguin alguna resta o estiguin buits (i mai en el contenidor blau del paper, ni al groc dels envasos, ni al contenidor verd de vidre). D’altra banda, no tot val. Des de SIGRE informen que no cal dipositar agulles, gases, termòmetres, radiografies, productes químics ni piles.

SIGRE Medicament i Medi ambient és una entitat sense ànim de lucre que garanteix una correcta gestió mediambiental de medicaments d’origen domèstic i dels seus envasos, constituïda pel Consell General de Col·legis de Farmacèutics d’Espanya, Farmaindustria i la Federació de distribuïdors farmacèutics (FEDIFAR).

Reaccions adverses als fàrmacs

Els avanços en farmacogenética -que estudia la resposta dels medicaments relacionats amb els factors genètics dels individus- aporten un millor coneixement, seguretat i eficàcia, tant en la prescripció com en la distribució de fàrmacs, la qual cosa es tradueix en una millor atenció a l’usuari i una millor qualitat de vida.

Segons estimacions de la Societat Espanyola de Farmacogenética i Farmacogenómica (SEFF), la falta de seguretat associada als fàrmacs en els pacients hospitalaris es va estimar, en 2011, en 819 milions d’euros, mentre que en pacients ambulatoris que acudeixen a l’hospital, uns 912 milions d’euros. En aquest mateix any, les reaccions adverses degudes a fàrmacs van afectar a unes 240.000 persones a Espanya, apunten des de la SEFF, i es considera que, a tot el món, entre un 10% i un 20% dels pacients hospitalitzats i un 7% de la població general sofreixen reaccions adverses als fàrmacs.

No obstant això, els especialistes són de l’opinió que l’aplicació de la farmacogenética -que s’encarrega d’estudiar les bases moleculars i genètiques de les malalties per desenvolupar noves vies de tractament- ajudaria a estalviar entre el 25% i el 60% dels efectes adversos associats a fàrmacs.

Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin o Youtube