Una de les moltes formes d’operar en la renda variable és fer-ho a través de les opcions, contractes que donen al seu comprador el dret (però no l’obligació) a comprar o vendre actius subjacents -accions, índexs borsaris…- a un preu predeterminat fins a una data concreta. Hi ha dues opcions, les “call” (de compra) i les “put” (de venda). Aquestes permeten al petit i mig inversor rendibilitzar els seus estalvis tant en períodes alcistes com en les etapes a la baixa de la Borsa.
Opcions “call”
Interessa comprar una opció “call” sempre que l’inversor tingui expectatives alcistes sobre el mercat o quan una acció vagi a tenir aquesta tendència (és més barat i rendible que la compra d’accions). També és un moment adequat si l’actiu ha tingut una trajectòria alcista fort, ja que en comprar-la es poden aprofitar les pujades, si l’acció segueix en alça, i tenir limitades les pèrdues, si cau. Si un inversor desitja en un futur proper comprar títols perquè van a pujar però no té els fons necessaris, pot aprofitar la pujada mitjançant la compra d’opcions “call”.
Comprar l’opció costa molt menys que l’acció, i la relació cost/rendiment és molt alta
Comprar una “call” implica poder adquirir l’acció a un preu fix, establert per l’inversor (preu d’exercici). Tots les pujades en Borsa per sobre d’aquest, seran guanys. Si cau per sota, les pèrdues són sempre fixes i conegudes, iguals a la quantitat que es va pagar per l’opció. Cuesta molt menys que comprar l’acció i la relació cost/rendiment és molt alta. Amb petites inversions es poden obtenir altes rendibilitats.
Quan vendre
També és important saber prendre la decisió de vendre una “call” al moment peciso. En aquest cas, el venedor rep el preu de l’opció (la cosina) i, a canvi, en el cas que el seu comprador exerceixi la seva opció de compra, està obligat a vendre al preu fixat (preu d’exercici). Una opció d’aquestes característiques pot vendre’s sense haver-la comprat prèviament. La venda de “calls” és aconsellable en les següents situacions:
- Per assegurar-se més ingressos addicionals una vegada que s’ha decidit vendre les accions.
- Si no importa vendre les accions a un preu fixat per l’inversor i, a més, percebre un ingrés extra previ. Seria el cas de qui ven una “call” a un preu d’exercici per sobre de la cotització de la Borsa. Si l’acció aconsegueix aquest preu, l’usuari financer haurà de vendre-la, però a un cost més alt i a més haurà ingressat el valor de l’opció.
La venda d’una “call” genera un flux de diners immediats, retarda el moment de pèrdues per baixades en el preu de l’acció i proporciona una atractiva rendibilitat, si l’acció es manté estable.
Opcions “put”
Una opció “put” és un dret a vendre. Interessa comprar-la quan es prevegin caigudes, perquè es fixa el preu a partir del que es guanya diners. Si l’acció s’esfondra per sota, l’inversor obté benefici.
Interessa comprar una “put” en determinats moments:
- Quan l’inversor tingui accions i crea que aquestes tenen grans probabilitats de caure a curt termini, però la companyia té una tendència alcista a llarg termini, per la qual cosa no desitja vendre-les. Aquesta operació es diu “put protectora”, perquè protegeix la inversió de caigudes i funciona com un segur a tot risc.
- Quan l’acció va a caure i es desitja aprofitar aquesta circumstància per obtenir beneficis. Si l’interessat no té accions comprades amb anterioritat, també pot adquirir-les perquè obté beneficis amb les caigudes de l’acció.
Interessa comprar una “put” quan es prevegin caigudes, perquè es fixa el preu a partir del que es guanya diners
Si les expectatives són a la baixa, una de les possibles estratègies borsàries és comprar aquestes opcions. Cap altra posició ofereix la possibilitat de guanyar diners amb títols que perden valor, amb el risc limitat si les previsions no són encertades i es produeix un canvi brusc de tendència. Les pèrdues queden limitades al pagament de la cosina (preu que ha pagat per la seva compra); els guanys s’incrementen conforme cau el preu de l’acció al mercat.
La seva venda
Quan es ven una “put”, l’inversor cedeix un dret pel qual cobra un preu (la cosina). En fer-ho, contreu l’obligació d’adquirir l’acció en el cas que el comprador exerceixi el seu dret a vendre. Als estalviadors que contractin aquest tipus de productes els interessa vendre aquesta opció en les següents situacions:
- Per comprar accions amb descompte.
- Quan es crea que el preu de l’acció va a entrar en un període d’estabilitat i no va a caure, fins i tot és possible que tingui lleugeres pujades.
La cosina és el preu al que es realitza l’operació, pagat pel comprador de l’opció al seu venedor. Es negocia en funció de la llei d’oferta i demanda que estableix el mercat, com ocorre amb qualsevol altre producte.
El seu valor es determina en funció d’una sèrie de paràmetres: preu de l’actiu subjacent, preu d’exercici, tipus d’interès, dividends que s’han de pagar (només en opcions sobre accions), temps fins a venciment i volatilitat futura.
Otipo d’opcions poden ser interessants per als inversors, encara que reuneixen un major grau de sofisticació i estan indicades pels més avesats en aquestes operacions. És el cas de les opcions europees, que només poden ser exercitades al moment del venciment, mentre que les americanes poden ser exercitades a qualsevol moment entre el dia de la compra i el dia que vencen (tots dos inclusivament), al marge del mercat en el qual es negociïn.
Les opcions denominades Bermuda només poden ser exercitades en determinats moments entre la data de compra i el venciment. Estan a mig camí entre les europees i les americanes.
