Igual que ocorre amb les conserves de peix o de verdures, les sopes de sobre es troben entre els productes que podríem cridar “de fons d’armari”. És a dir, és dels quals guardem en el rebost per si sorgeix un imprevist, degut, sobretot, al fet que tenen una llarga vida útil i es preparen de manera fàcil i ràpida. Però no sols es compren per això. També moltes persones les consumeixen de manera habitual. És recomanable?
Les sopes de sobre tenen alguns avantatges, com el seu baix preu, la facilitat i la comoditat que suposa el seu transport i emmagatzematge i la seva varietat de sabors o receptes, que és cada vegada major. Això últim, que en principi és avantatjós, també pot convertir-se en un inconvenient en fer la compra, perquè quan hi ha tantes opcions disponibles és més difícil prendre una decisió.
Sopes de sobre: les aparences poden enganyar
A primera vista, la majoria d’aquests productes semblen molt similars. Tots ells presenten el mateix format d’envàs: un sobre amb mesures gairebé idèntiques. També tenen una estètica molt semblant: el nom del producte (per exemple, “sopa de pollastre” o “sopa de vedella”), juntament amb una imatge del plat preparat i d’algun dels ingredients.
Si ens quedem tan sols amb el nom i amb les imatges, podríem arribar a pensar que alguns d’aquests productes estan composts principalment per carn (per exemple, de pollastre o de vedella), però en realitat no és així. Podem trobar una pista si observem la part frontal d’aquests envasos, on es mostra una imatge del plat ja preparat. Així podrem veure que en aquestes sopes l’ingredient més abundant és la pasta (fideus, estrelles…).
Si volem conèixer amb detall la seva composició, el més recomanable sempre és llegir l’etiqueta amb deteniment. Un dels elements més importants és la denominació legal de venda, en la qual s’indiquen algunes de les característiques del producte (per exemple, “sopa deshidratada d’ocell amb fideus”). En la llista d’ingredients es mostren els elements que componen el producte en ordre decreixent, segons la quantitat en la qual es troben. A més, quan en l’envàs es destaca algun dels ingredients, ja sigui per mitjà de paraules o d’imatges, ha d’indicar-se la seva quantitat concreta en l’etiquetatge. Amb aquestes pistes ja podem tenir una idea molt més precisa de la composició real de cada producte.
Així podrem confirmar que en les sopes de pollastre, ocell i vedella, l’ingredient principal no és la carn, sinó la pasta, amb una proporció que va des del 69% de la Sopa de Pollastre Knorr fins al 76% de la Sopa d’Ocell i Fideus Gallina Blanca.
Quanta carn contenen aquestes sopes?
Col·loquialment diem “sopa de pollastre” o “sopa de vedella” als plats que cuinem a partir d’un brou al qual afegim pasta i que hem obtingut prèviament coent carn i verdures. En general, retirem aquests últims ingredients abans d’afegir la pasta, així que en el plat final no queda gairebé res d’ells, més enllà del sabor, l’aroma i algun petit tros. Alguna cosa semblança al que ocorre en les sopes comercials. En aquests productes la carn es troba en proporcions molt petites, entre el 2% i el 0,5%.
Malgrat això, aquest ingredient forma part protagonista en el nom: sopes “de pollastre”, “d’ocell” o “de vedella”. Des d’un punt de vista estricte, seria més rigorós denominar-les “sopa de pasta”, atès que és l’ingredient principal. Però, com aquests noms són els que utilitzem habitualment, podríem considerar que són ben coneguts i sabem a què es refereixen, de manera que no donen lloc a engany. És a dir, es tracta d’un nom consagrat per l’ús i per això s’empren també com a denominació de venda.
En les sopes de pollastre, la proporció de carn està compresa entre el 1,6% de Knorr fins al 1,1% d’Eroski . Totes les sopes d’ocell contenen carn de pollastre, en proporcions que van des del 2% d’Eroski fins al 0,8% de Gallina Blanca i Knorr. Finalment, en les sopes de vedella, les proporcions estan compreses entre l’1% de Gallina Blanca i el 0,5% de Knorr .
I verdures?
En la Sopa de Ceba i en la Sopa Dotze Verdures, totes dues de Knorr , sí que trobem una quantitat significativa de l’ingredient que els dóna nom: un 34% de ceba i un 32% de verdures, respectivament. Això sí, la Sopa Dotze Verdures de Knorr només conté 10 verdures i hortalisses (11, si comptem la patata) i no 12, com indica el seu nom. En concret, aquest producte està elaborat amb pastanaga, porro, fesols tendres, api, carabassa, coliflor, ceba, pèsol, chirivía i nap.
Imatge: bluebirdprovisions
Potenciadors de sabor en les sopes de sobre
Al costat dels ingredients més nobles, com les verdures, la carn o la pasta, figuren molts altres que compleixen diferents funcions. Entre ells es troben els potenciadors de sabor, que, com el seu nom indica, s’afegeixen per a realçar els sabors i les aromes.
El més popular és, sens dubte, el glutamat monosódico, un additiu que sol causar recels, pel fet que existeixen molts mites sobre ell, com el que diu que el seu consum és perillós i provoca efectes adversos, com a mal de cap. No obstant això, aquest compost és segur. De fet, el glutamat és la forma ionitzada de l’àcid glutàmic, un dels aminoàcids més abundants en el nostre organisme i que compleix importants funcions metabòliques. A més, està present en forma de glutamat monosódico en alguns organismes com les algues.
Aquest additiu no sols realça els sabors, també té un gust molt característic. Es coneix amb el nom d’umami i és un dels sabors bàsics, juntament amb el dolç, el salat, l’àcid i l’amarg. Aquest sabor està present de manera natural en diversos aliments, com les algues, el formatge curat o el pernil, i també podem trobar-lo en molts productes precuinats, pel fet que contenen glutamat afegit. En molts d’aquests aliments preparats el sabor del glutamat és massa intens i emmascara la resta d’ingredients, la qual cosa fa que nombroses persones prefereixin evitar la seva presència, a la recerca d’un sabor més semblant al de les receptes casolanes. Això, sumat a la mala fama infundada d’aquest compost, ha portat a molts fabricants a evitar el seu ús en l’elaboració dels seus productes. Això no significa que no s’utilitzin potenciadors de sabor, sinó que s’utilitzen alternatives.
L’estratègia de la “etiqueta neta”
En totes excepte en les Sopes Knorr d’Ocell i de Pollastre, que contenen glutamat sòdic, s’empren extractes de llevat o proteïna vegetal hidrolitzada. Aquests ingredients contenen de manera natural àcid glutàmic, així que ve a ser el mateix que emprar glutamat sòdic. La diferència és que solen passar desapercebuts en la llista d’ingredients perquè el fabricant no els declara com a potenciadors de sabor, que és la seva funció. Així aconsegueix que la llista d’ingredients no tingui noms que semblin estranys o “poc naturals” perquè no causi rebuig al consumidor. Aquesta estratègia es coneix col·loquialment com a “etiqueta neta” o clean label.
Un altre exemple, l’antioxidant butilhidroxianisol (E320), que s’empra en la Sopa Dotze Verdures Knorr, se substitueix en la resta de les sopes de Knorr o en les d’Eroski per extracte de romaní, un additiu amb millor imatge.
Els additius es poden indicar en la llista d’ingredients amb el seu nom (extracte de romaní) o pel seu codi (E392), encara que el productor sol triar l’opció que menys temors pugui suscitar. Això sí, davant de l’ingredient ha de declarar-se sempre la funció que exerceix en l’aliment. En el cas de l’antioxidant sí que es fa, però en uns altres, no, com en els extractes de llevat o en la proteïna vegetal hidrolitzada, que actuen com a potenciadors de sabor.
Alguna cosa semblança ocorre amb alguns colorants. En diversos productes s’empra caramel i es declara com a tal; per exemple, en la Sopa de Vedella d’Eroski. Però en uns altres, com en tots els productes de Knorr analitzats, s’utilitza el xarop de caramel com a colorant, però no s’indica la seva funció.
Què més tenen aquestes sopes?
Al costat dels ingredients anteriors, en les sopes normalment s’empren uns altres que compleixen diferents finalitats. Entre ells es troben els següents:
- Aromes i espècies. S’utilitzen per a aportar aroma, sabor i color al producte.
- Espesantes. Ingredients com la fècula de patata, el midó de blat de moro o la farina de blat s’afegeixen per a donar cos al brou.
- Greixos. S’empren, sobretot, per a aportar sabor i millorar la textura. El tipus de greix varia entre els diferents productes.
- Sal. En general, està present en quantitats notables: entorn de 2 grams per ració.
