Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sorpresa en els virus del refredat

Una nova eina genètica permet detectar un insospitat conjunt de virus nous en les infeccions del tracte respiratori
Per Malen Ruiz 16 de octubre de 2007

Un únic i limitat estudi amb un nou xip genètic per detectar virus causants d’infeccions en el tracte respiratori, com és el refredat comú, ha identificat diversos nous i inesperats virus que constitueixen tota una sorpresa i indiquen que encara queda molt per saber en aquest tema.

Els investigadors, de la Universitat de Wisconsin i altres centres d’EUA, van estudiar només 83 pacients amb infecció respiratòria, dels quals 53 eren asmáticos, ja que es tractava d’avançar en el coneixement de com un virus del refredat pot provocar una reacció asmática. A pesar que la mostra va ser petita, els resultats van ser molt interessants, expliquen els autors de l’estudi en la revista Journal of Infectious Diseases, i mostren la capacitat potencial de la nova tècnica.

Amb el mètode, es van detectar 30 rinovirus humans -un dels tipus de virus causants del refredat comú- coneguts, però es van identificar també nous rinovirus, que a més constitueixen una nova branca filogenètica. Respecte als coronavirus, als quals s’atribueix fins al 15% de les infeccions del tracte respiratori, la sorpresa també va ser gran. Dels dos que suposadament són més comuns, només es va detectar un en els pacients estudiats, i van aparèixer dos tipus nous com a dominants.

Més especificitat

Els investigadors volien provar la fiabilitat del Virochip, un xip genómico desenvolupat per la Universitat de Califòrnia, que es basa en les seqüències genètiques més conservades de tots els virus coneguts, en humans, animals, plantes i microbis. El que van fer va ser comparar el nou mètode amb els dos ja establerts: la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) i el cultiu dels virus en laboratori. El xip va resultar ser molt sensible i també específic, expliquen els científics.

La propera recerca serà analitzar atacs d’asma provocats per virus del tracte respiratori

Aquest resultat és important atès que es coneix molt poc sobre el paper que juguen els diferents virus en les infeccions respiratòries i en l’exacerbación de l’asma, assenyala Amy Kistler, que ha dirigit l’estudi. Com a pas següent, Kistler suggereix que s’utilitzi aquest mètode en nous estudis per anar acumulant el coneixement d’aquests virus. «L’amplitud i el detall en la detecció de virus amb aquest mètode és important, ja que si aconseguim conèixer bé la diversitat dels patògens vírics associats a l’asma això ens pot permetre desenvolupar estratègies específiques per tractar o prevenir els atacs d’asma associats a les infeccions respiratòries», ha comentat.

El Virochip

El Virochip va detectar virus en un 65% de les mostres preses dels pacients, mentre que l’aïllament dels virus mitjançant el seu cultiu només es va aconseguir en un 17% de les mostres. Els resultats obtinguts quan es va aplicar la PCR als virus ja coneguts van concordar pràcticament al 100% amb els de el Virochip, però aquest va ser l’únic que va detectar els desconeguts.

S’estima que entre el 50% i el 80% dels atacs d’asma estan relacionats amb infeccions respiratòries causades per virus, però no es coneix ni el mecanisme ni quins són els virus, solos o en associació, que poden provocar-los. El primer assaig amb el Virochip ha donat resultats tan sorprenents que sens dubte donarà lloc a estudis molt més amplis, a gran escala, per poder arribar a resultats concloents respecte al tret dels atacs d’asma per virus que afecten al tracte respiratori.

INFECCIÓ VIRAL I ANTIBIÒTICS

Img estornud1Segons una enquesta publicada recentment i realitzada en 19 països comunitaris, Espanya, juntament amb Lituània i Romania, és un dels països amb més taxa d’automedicació. A més, també es troba entre els de major consum d’antibiòtics i, com a conseqüència, de major taxa de ceps bacterians resistents. El problema radica que un major consum d’antibiòtics no està associat a una major prevalença d’infeccions susceptibles de tractament, ja que s’utilitzen per tractar infeccions virals que ni precisen aquest tipus de tractament ni resolen el quadre.

Dades del Ministeri de Sanitat i Consum assenyalen que més del 85% d’ús d’antibiòtics correspon a nivell extrahospitalario i que en un 30% dels casos es realitza sense indicació facultativa, encara que requereixen recepta mèdica. A més, informen que un terç dels ceps resistents de Streptococcus pneumoniae, culpable de pneumònies, són resistents a penicil·lina, un 30% dels ceps d’estafilococos són resistents a oxiciclina i el 60% dels ceps invasius d’Escherichia Coli, responsable de moltes de les infeccions urinàries, a l’ampilicina.

Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin o Youtube