L’exclusió social no entén d’edat, sexe o raça. Afecta per igual a joves i adults, homes i dones, nacionals o immigrants, que per una raó o una altra es veuen fora de les xarxes socials convencionals. L’abús de l’alcohol i les drogues és una de les raons més freqüents, però no l’única. Per això, és necessària una atenció individualitzada i el suport de la família per a aconseguir la rehabilitació d’aquestes persones. En el cas dels menors, la prevenció es converteix en una eina fonamental, així com la formació i la necessitat de reconèixer la seva vàlua per a evitar la pèrdua d’autoestima.
Causes d’exclusió
Existeixen diversos col·lectius marginats o en risc d’excussió social, la situació de la qual només canvia quan reben l’ajuda dels altres. Són persones que, per diferents motius, formen part d’unes xarxes socials molt fràgils, al marge de les convencionals, i que requereixen una intervenció professional per a sortir d’elles. Menors, mares solteres, persones sense llar o toxicòmans són alguns exemples. Amb ells treballa des de 1984 l’Associació Projecte Home. La seva filosofia és “secundar i recolzar a qualsevol persona” per a evitar que caigui en la marginació, segons explica el director de comunicació, Lli Salas.
La vinculació amb la delinqüència genera rebuig cap als qui consumeixen heroïna, encara que ja no es considera un estigma social
En el cas de les persones drogodependents, la vinculació amb la delinqüència i el consegüent rebuig social els va relegar fa 30 anys a una exclusió que, no obstant això, en els últims temps sembla haver-se dissipat. Salas explica com aquesta marginació va ser efecte de l’abús de l’heroïna i de l’estigma social que aquesta pràctica va portar tant als consumidors com a les pròpies famílies. Assegura que avui dia els canvis en els hàbits de consum i l’addicció a altres substàncies com el cànnabis o la cocaïna, “que la majoria no identifica com una droga”, han canviat aquesta situació, però recorda que l’ajuda per a sortir “d’aquest món” sempre és necessària.
Els centres de Projecte Home atenen un ampli ventall de drogodependents, des de menors entre 12 i 14 anys que comencen a provar les drogues fins a persones majors de 50 anys que, malgrat tenir una vida estable, treball i família, van presentar en la seva joventut un problema de consum de substàncies estupefaents que han transformat en abús. En total, 17.000 drogodependents van demanar ajuda en l’associació durant l’any passat i van prendre la decisió d’iniciar un tractament. D’ells, una tercera part va abandonar el procés de recuperació a causa de l’exigència del mateix i a la impaciència per obtenir resultats a curt termini. “Vénen buscant una solució instantània, immediata, gairebé màgica, però algú que ha consumit durant diversos anys no es cura en uns dies”, explica Salas. En altres casos, tot es va resoldre amb una trucada de telèfon per part dels pares per a preguntar sobre la intervenció amb els seus fills.
“Les persones sense llar són el nivell màxim d’exclusió social que es produeix en una societat moderna”
Precisament, la família és un dels motius d’èxit per a evitar l’exclusió. Per això, és habitual que la hi involucri en el procés de recuperació. Des de la Xarxa Nacional d’Entitats que treballen amb Persones sense Llar es recorda que moltes de les persones que resideixen al carrer o en albergs, ho fan “a causa d’una ruptura encadenada, brusca i traumàtica dels seus llaços familiars, socials i laborals”. Per a aquesta entitat, “les persones sense llar són el nivell màxim d’exclusió social que es produeix en una societat moderna”. Segons dades de desembre de 2005 de l’Institut Nacional d’Estadística, gairebé la meitat d’aquesta població té fills (46%), encara que només una desena part viu amb ells.
Entre les activitats que duu a terme per a ajudar a aquest col·lectiu destaca l’atenció a necessitats bàsiques, com a dutxes públiques, serveis de bugaderia, albergs o menjadors socials. També ofereix acompanyament per a la incorporació al mercat laboral, sortides nocturnes de voluntaris que porten cafè amb llet o un entrepà a indigents per a trencar la incomunicació i servir-los de llaç amb els recursos socials, tallers literaris, tallers d’interpretació i, fins i tot, un campionat mundial de futbol carrer.
Atenció a dones
Per part seva, més de 17.000 dones en situació de vulnerabilitat i precarietat social van rebre suport de Càritas durant l’any passat. Són dones que han sofert algun tipus de violència, immigrants indocumentades, amb càrregues familiars no compartides, baixa autoestima, escassos o nuls recursos econòmics i que manquen de xarxes familiars i socials pròximes. El treball amb aquest grup inclou la recuperació de l’autoestima, la formació i la recuperació personal, la inserció laboral, la mediació social per a la salut -ja que moltes manquen de cobertura sanitària o desconeixen els serveis que poden utilitzar-, el desenvolupament d’espais de cobertura de les necessitats bàsiques i la col·laboració en la cerca d’habitatge.
Ajuda a menors
En els anys 90, des de Projecte Home va començar a detectar-se una presència cada vegada major de familiars d’adolescents preocupats pel comportament d’aquests. Va ser llavors quan va començar a popularitzar-se el consum de speed, èxtasi o cocaïna, i els pares van acudir a aquests centres per a buscar ajuda. Per aquest motiu, en aquesta època es va decidir posar en marxa el Projecte Jove per a atendre el consum d’aquestes drogues, amb unes característiques particulars i que requereix un tipus d’intervenció diferent al convencional.
Una altra entitat dedicada a aquest col·lectiu és la Fundació Amigó, una associació no governamental centrada en l’atenció a nens, adolescents i joves en situació d’abandó, marginació, alcoholisme, drogoaddicció, delinqüència, maltractaments, aïllament i pobresa. José Manuel Moreno, membre de la Fundació, explica que l’objectiu és “evitar que aquests grups caiguin en males mans i siguin exclosos”. Per a això, compten amb centres juvenils als quals acudeixen els propis joves per a buscar ajuda i educadors socials que rastregen els carrers per a localitzar a grups de risc. Un d’aquests programes és el S.O.A. m. (Servei d’Orientació i Ajuda al Menor), que l’entitat desenvolupa en tres barris de Torrelavega (Cantàbria) mitjançant labors de sensibilització, accions directes i treball amb menors en llibertat vigilada. Un altre programa és ‘La Casa dels Nois’, en funcionament des de 1970 i que compta amb un programa d’atenció de dia.
Educadors socials busquen al carrer a joves en risc i els animen a participar en aquelles activitats que més els interessen
El responsable d’aquests projectes i apoderat a Cantàbria de la Fundació Amigó, Félix Martínez, precisa que la finalitat és “la prevenció de conductes inadaptades”. En aquesta tasca es recorre a les associacions de veïns i instituts, on s’imparteixen xerrades per a sensibilitzar sobre els riscos del consum de drogues i alcohol, i informar sobre la responsabilitat que com a pares, alumnes i professors té cada membre de la societat. Quant als centres juvenils, estan dirigits a menors amb altes taxes d’absentisme o abandó escolar, als quals s’ofereix la possibilitat de realitzar aquelles activitats que més els interessen, així com cursos o tallers. “Els centres solen estar oberts a la tarda amb l’objectiu que aquests menors, que passen bastantes hores al carrer, acudeixin a ells i participin en les tasques que s’organitzen”, detalla Martínez.
Famílies desestructurades o separades
La majoria dels adolescents que formen part d’aquests programes procedeixen de famílies desestructurades o separades, en les quals el pare eludeix les seves obligacions econòmiques i la mare treballa per a cobrir les necessitats bàsiques, “per la qual cosa no està a casa per a controlar el que fan els seus fills”. “L’objectiu és intentar atendre aquests menors, que comencen a tenir problemes d’absentisme escolar, a fumar, a introduir-se en el món de les drogues”, aclareix Martínez, que defensa la figura de l’educador com una de les peces clau per a ajudar a aquest col·lectiu. “Un dels grans problemes que tenen aquests joves és que mai se’ls ha posat límits. Per això, l’educador ha de saber treballar amb efectivitat i autoritat. Ha de ser capaç d’educar-los i, alhora, posar-los límits des de la proximitat i l’empatia”, afegeix.
“Un dels grans problemes que tenen aquests joves és que mai se’ls ha posat límits. Per això, l’educador ha de saber treballar amb efectivitat i autoritat”
Els àmbits en els quals es treballa són la captació d’habilitats socials i la recuperació de l’autoestima. En aquest sentit, l’associació compta amb un taller de soldadura impartit per un treballador jubilat voluntari, en el qual els participants aprenen els secrets de la professió i comencen a sentir-se útils, en molts casos, per primera vegada en la seva vida. “Ens ensenyen les peces que realitzen i reclamen que els lloem el treball -comenta Martínez-. Es tracta d’una dinàmica formativa en la qual veuen els resultats a curt termini, al contrari del que ocorre a l’escola, i que els anima a continuar en el centre”. El resultat és que, en moltes ocasions, els propis joves treballen com a voluntaris, secundats per l’educador, i serveixen d’estímul per a altres joves que s’acosten als centres en situació de risc d’exclusió social.
Prevenció i formació: dos instruments bàsics
El procés de recuperació de les persones en risc d’exclusió social compta amb diverses fases. Fins i tot abans que els símptomes siguin evidents, es duen a terme labors de prevenció per a evitar majors conseqüències. Els programes de prevenció escolar són els més freqüents, a través de l’ús de materials (llibres, fitxes…) elaborats per professionals i que requereixen la col·laboració dels propis alumnes i alumnes, pares i professors. No obstant això, també hi ha programes específics per a les famílies, que són el principal grup de suport dels i les menors.
Algunes entitats compten amb tallers o petites empreses a les quals es deriva als qui conclouen el procés de rehabilitació
Per part seva, des de Projecte Home, Lli Salas reconeix que una altra part important de la recuperació és la formació i capacitació. En concret, aquesta associació desenvolupa programes paral·lels a la rehabilitació que inclouen formació cultural, laboral i escolar. En el primer cas, s’anima potenciar a la creativitat i la imaginació, alhora que se’ls ensenya labors de jardineria o cuina que els permetin trobar una ocupació quan concloguin el procés de recuperació. “Es tracta de cursos reconeguts pel Govern autonòmic, que fins i tot permeten aconseguir un titulo, per la qual cosa es plantegen com una fórmula perquè, quan surtin del centre, trobin un treball”, indica Salas. “La societat no pot esperar que algú vingui a resoldre el problema de la drogoaddicció, no es pot quedar com a espectadora perquè llavors el problema no es resoldrà. És necessari donar instruments i eines”, agrega.
Altres entitats compten amb tallers propis, petites empreses, botigues o menjadors socials, als quals es deriva als qui conclouen la rehabilitació amb la finalitat d’aconseguir la seva inserció en el mercat de treball. A més, se’ls demana que adoptin un compromís social i que col·laborin amb alguna ONG o entitat similar perquè practiquin amb altres persones la solidaritat que uns altres han practicat amb ells. “Fins i tot molts usuaris es converteixen en promotors de centres d’oci i temps lliure o altres activitats en la localitat on viuen” assenyalen en Projecte Home.
