Un de cada tres càmpings visitats suspèn per deficiències en accessibilitat i seguretat

Les tendes de campanya tenen la seva estirada : al nostre país cada any prop de sis milions de turistes dormen sota el seu sostre. A Espanya hi ha més de 1.168 establiments dedicats al càmping i el caravaning. Amb la finalitat d’analitzar els càmpings del país i conèixer en quin estat es troben, EROSKI CONSUMER ha visitat 100 càmpings de 18 províncies: 10 a Barcelona i Madrid, 7 a Alacant, Astúries, Cantàbria i València: 6 a Màlaga, Múrcia, Navarra i Sevilla; 5 a la Corunya, Granada i Guipúscoa; un menys a Saragossa, 3 a Biscaia i 2 a Valladolid, Còrdova i Vitòria. Més de la meitat (61) del total de càmpings estudiats estaven catalogats com de 2a categoria, 24 eren de 1a i els 15 restants s’engloben dins dels càmpings de 3a categoria. En primer lloc, es va contactar amb els responsables de cadascun d’ells per a preguntar-los sobre les característiques més importants de cada instal·lació i, posteriorment, els tècnics de la revista -fent-se passar per clients ficticis que desitjaven veure les instal·lacions- van visitar els càmpings. Durant el recorregut es va comprovar l’estat de manteniment de la instal·lació, la seva accessibilitat i seguretat, la dotació de mesures d’atenció sanitària o d’una altra mena d’equipament i serveis, així com la informació que es proporciona als usuaris. A més, s’han estudiat les diferents tarifes que aquests càmpings apliquen en temporada alta.

La primera conclusió que es desprèn és que una de cada tres instal·lacions (similar proporció a l’obtinguda en 2007 quan es va fer un estudi similar) suspèn l’examen degut a les fallades, especialment greus, localitzats en els capítols d’accessibilitat per a persones discapacitades i a unes certes mancances en la seguretat dels recintes i en els serveis que ofereixen. La resta de notes no són molt diferents: aproven amb un “acceptable” el terç dels càmpings visitats i el mateix succeeix amb els que obtenen notes d’entre “bé” (31 instal·lacions) i només 3 càmpings del centenar visitats obtenen un “molt bé”. Per tipus de càmping, la tendència és que mentre els de 1a categoria superen amb un “bé” la nota mitjana, els de 2a categoria registren un “acceptable” i els de 3a directament suspenen l’examen de la revista (“regular”). Per províncies, mentre els visitats a Còrdova, Navarra, València i Valladolid aproven l’examen de la revista amb un satisfactori “bé”, la meitat de la resta de províncies estudiades no supera el mediocre “acceptable” i fins i tot les cal ni tan sols aproven l’examen, així ocorre a la Corunya, Astúries, Múrcia, Sevilla i Saragossa.

Informació: millor en els de 1a

Els càmpings ofereixen, en la mateixa porta d’entrada o accés, informació a l’usuari. Però només en la meitat de les ocasions els tècnics van poder veure les tarifes exposades i en la mateixa proporció es detallava les normes que s’exigien als acampadors, així com les dates d’obertura i tancament de la temporada d’aquesta instal·lació. Una vegada dins, el tècnic de la revista es dirigia a la recepció, present en tots els càmpings excepte en dos casos en els quals s’emprava el bar del càmping per a aquest fi. La primera impressió de les instal·lacions és important, però igual de capital és que l’acampador rebi un bon tracte per part les recepcionistes: alguna cosa que resulto satisfactori en tots els càmpings analitzats. Així mateix, resulta aconsellable que el càmping ofereixi en un primer moment un pla o mapa on se situïn els diferents serveis perquè l’usuari no es desorienti, alguna cosa que només es va poder observar en 52 instal·lacions de les 100 visitades.

Els turistes que acudeixen al nostre país en vacances són en moltes ocasions estrangers, per això és recomanable que els cartells o senyals s’ofereixin en diversos idiomes. Els cartells estan en castellà en tots els establiments visitats, però no obstant això només 65 ofereixen la informació en més idiomes.
En línies generals, la informació més completa s’ofereix en els càmpings visitats a Valladolid (“molt bé”) i Múrcia, Madrid, Guipúscoa, Còrdova, Barcelona i Alacant (comparteixen un “bé”).

Equipament i serveis: escassos i millorables

Bona part de la satisfacció dels clients d’un càmping depèn de l’equipament i els serveis que ofereix. Una de les conclusions de la recerca és que aquest capítol precisa importants millores ja que la valoració global que es mereix no escapa del “acceptable”. No obstant això, la millor oferta d’equipaments es va observar en els recintes analitzats a Àlaba, Alacant, Barcelona, Còrdova, València i Valladolid (“bé”), al contrari que a la Corunya, Sevilla i Múrcia (els dos primers comparteixen un “regular” mentre que els càmpings murcians suspenen amb un “mal”). Per categories, les notes oscil·len entre el “bé” amb el qual es reconeix el treball dels càmpings de 1a categoria, l'”acceptable” per als de 2a fins al suspens (“regular”) atorgat a aquells que s’engloben en la 3a categoria.

Molts aprofiten aquests dies de vacances per a practicar esport. La nostra visita va deixar patent que els càmpings no sempre disposen d’instal·lacions per a això: només al voltant d’una vintena d’espais compten amb terreny per a la pràctica del futbol, el bàsquet o el futbito, en tot just 33 instal·lacions hi havia pistes polivalents per a diversos esports, localitzada, únicament 27 càmpings tenien pistes de tennis i només 7 instal·lacions comptaven amb el seu propi gimnàs. No succeeix el mateix amb les piscines. I és que només un de cada quatre càmpings no comptaven ni tan sols amb una.

Estar enmig del camp no ha d’estar renyit amb les noves tecnologies. Una mica més de la meitat dels càmpings ofereix una zona amb ordinadors on poder navegar per la xarxa. Si un prefereix emprar el seu propi ordinador, en gairebé nou de cada deu s’ha habilitat zona wifi. A la cua de la innovació es troben 14 càmpings, la meitat d’ells de 2a categoria, altres cinc de 3a i, curiosament, dues de primer nivell. En cap d’ells hi ha possibilitat d’accedir a Internet ni a través de wifi o de zona d’ordinadors.

Mèdic? No, sola farmaciola

Davant qualsevol problema de salut ningú dubte a acudir a un centre de salut, però si l’allotjament on ens trobem disposa de servei mèdic, molt millor. Una bona assistència mèdica diu molt de la instal·lació on estiguem acampats, alguna cosa que no es compleix en dues instal·lacions (totes dues de 3a categoria) que, per no tenir, no tenen ni una senzilla farmaciola. De la resta, només vuit d’ells ofereixen un servei mèdic (la meitat són de 1a categoria i l’altra meitat de 2a), 15 compten amb una infermeria totalment condicionada i 30 ofereixen una sala per a realitzar cures d’emergència. El més cridaner és que la majoria d’instal·lacions (89) disposa únicament d’una farmaciola de primers auxilis. Curiosament, la millor dotació sanitària es va localitzar en càmpings de 2a categoria.

Quant a la seguretat, el 88% disposen d’un pla d’emergència, un altre 6% ha pensat en això alguna vegada però no ho ha materialitzat per escrit i un altre 6% ni tan sols compta amb això. Aquests últims consideren que ?no és necessari?. De les instal·lacions que sí que disposen d’aquest pla, més de tres de cada quatre asseguren que revisa aquest projecte de seguretat cada any, un 18% prefereix fer-lo al principi de la temporada i un 3% considera que és suficient cada dos anys. De res serviria comptar amb aquest pla d’emergència, si el personal que treballa en el càmping no està instruït en matèria de prevenció i seguretat en cas d’accident. En aquest cas, els resultats són optimistes, ja que els treballadors de pràcticament tots els càmpings (menys quatre de 2a categoria) asseguren saber què fer en cas de perill per als acampadors. No obstant això, en l’últim any a penes un de cada quatre va realitzar un simulacre d’emergència (14 d’ells eren de 2a categoria, 9 de 1a categoria i un més de 3a) i cap dels analitzats a Còrdova, Guipúscoa, Sevilla, Biscaia i Saragossa.

Durant la visita, els col·laboradors van observar que a penes en un 3% dels càmpings (dos de la Corunya i un de Múrcia) analitzats no es disposa de cap sistema de seguretat: ni vigilants ni càmeres de seguretat; mentre que dels quals sí que tenen, 44 ofereixen tant vigilants com vídeo vigilància.

Inaccessibles per a alguns

Accessibles per a tots, així haurien de ser els càmpings però en realitat no ho són: dels 100 visitats per. EROSKI CONSUMER 40 d’ells no estan adaptats, 31 d’ells només han pensat en les persones discapacitades a l’hora de fer més accessibles els lavabos i a penes quatre d’ells han adaptat la zona del restaurant, la recepció o la piscina. Dels 100 càmpings analitzats, 25 instal·lacions sí que compten amb totes les seves instal·lacions adaptades per a rebre a acampadores que sofreixin algun tipus de discapacitat física (especialment en els dos visitats a Valladolid). Si la realitat per a les persones en cadira de rodes és poc satisfactòria, la situació es torna pitjor per als invidents: cap càmping està preparat per a les persones amb problemes de visió.

La conclusió final és que en el capítol de l’accessibilitat no importa la categoria del càmping. Del centenar d’espais visitats per la revista, els de 1a categoria no aconsegueixen més que un “regular” de nota mitjana en accessibilitat i les altres dues categories comparteixen valoració (“mal”).

Els càmpings de Barcelona, entre els més cars

El càmping s’ha convertit en una alternativa d’allotjament per a passar uns dies a l’aire lliure i a un preu més econòmic. Aquesta és, almenys, la creença popular. Per a comprovar-ho i amb la finalitat de comparar preus, EROSKI CONSUMER ha consultat les tarifes per a dos supòsits: un matrimoni amb un fill que vol allotjar-se amb la seva tenda de campanya familiar durant la primera quinzena d’agost (temporada alta) i el segon suposat, mateixa família però en lloc d’allotjar-se en botiga ho fan en caravana.

A penes hi ha diferències de preu entre els dos supòsits: 460 euros en cas d’usar una botiga familiar i 464 per a la pernocta en caravana. Així, el cost mitjà, independentment de l’element d’acampada, se situa en els 462 euros; un 22% més car respecte a les conclusions de l’estudi de 2007, quan l’IPC en aquests anys ha augmentat una mica més d’un 9%). Per sobre d’aquest preu mitjà es troben càmpings localitzats a Biscaia, Valladolid, Màlaga, Guipúscoa, Cantàbria i Barcelona (el preu mitjà dels quals és el més onerós de l’estudi); menteixis que les instal·lacions visitades en la resta de províncies són més econòmiques, especialment els càmpings visitats a Sevilla.

A més de pagar el preu per l’estada, en alguns càmpings s’ha d’abonar una quantitat determinada per usar unes certes instal·lacions o serveis; dels 91 càmpings que disposen de rentadora automàtica, un d’ells ofereix la rentada gratis mentre que en la resta el desemborsament està entre 1 i 6 euros. El mateix succeeix amb l’assecadora automàtica (disponible en 61 càmpings): un d’ells no cobra res per usar-la i en la resta el preu oscil·la entre els 0,20 cèntims d’euro i els 6 euros. Alguna cosa curiós és que et cobrin per una dutxa d’aigua calenta, succeeix en sis dels 100 càmpings visitats, on cal fer un desemborsament que varia entre els 0,5 cèntims d’euro i els 4 euros.

* Es van visitar un total de 100 càmpings en 18 ciutats espanyoles: 10 a Barcelona i Madrid; 7 a Alacant, Astúries, Cantàbria i València: 6 a Màlaga,
Múrcia, Navarra i Sevilla; 5 a la Corunya, Granada i Guipúscoa; un menys a Saragossa, 3 a Biscaia i 2 a Valladolid, Còrdova i Vitòria. Més de la meitat
(61) del total de càmpings estudiats estaven catalogats com de 2a categoria, 24 eren de 1a i els 15 restants s’engloben dins dels càmpings de 3a categoria

1. Informació a l’usuari: s’ha analitzat la quantitat i varietat d’informació que es facilita als clients per mitjà de cartells, senyalització dels diferents equipaments o serveis, horari de recepció, idiomes en què es faciliten aquests senyals, disposició de mapes o plans per a orientar a l’acampador a l’interior del recinte; així com si hi ha llibres de reclamacions o bústia de suggeriments.

2. Manteniment i neteja: en aquest sentit s’ha estudiat si el camí o carreta d’accés a la instal·lació es trobava asfaltada, a més de revisar la neteja i manteniment del càmping en general i dels banys, cafeteria, zona de jocs infantils, aigüeres de plats o safaretjos de roba. Dins d’aquest capítol s’ha estudiat, a més si el càmping ha disposat contenidors per a la recollida d’escombraries generals així com d’altres residus per al seu reciclatge.

3. Accessibilitat: s’ha comprovat el grau d’accessibilitat de les instal·lacions en els lavabos, telèfons públics, places d’aparcament en els recintes tancats com a bar, cafeteria, supermercat, zona de recepció, zona de jocs infantils… S’ha tingut en compte, a més, si el càmping es troba adaptat per a invidents (cartells en braille).

4. Equipaments i serveis: s’ha valorat la dotació de serveis existent en cada càmping com per exemple el nombre de dutxes, lavabos, aigüeres, rentadores, etc., l’existència d’espais esportius i de jocs per a nens, la disponibilitat de places d’aparcament, les activitats d’oci ofertes en cada càmping, la dotació de papereres, fanals, bancs, fonts, etc., la disposició de supermercat, bar, restaurant, consigna, piscina, caixers, servei de correus, accés a Internet, venda de premsa, etc. Així mateix, s’ha observat la disposició d’aigua calenta en les zones d’ús comú (dutxes, aigüeres, etc.)

5. Seguretat i assistència mèdica: s’ha comprovat la presència de vigilants (de dia i de nit), la presència d’elements antiincendis (extintors, mànegues, ruixadors d’aigua, etc.), portes, llums, i sortides d’emergència, la il·luminació en les instal·lacions, la presència d’elements potencialment perillosos (línia elèctrica no soterrada, torres d’alta tensió), etc. Així mateix, s’ha valorat l’existència de servei mèdic i la dotació de serveis com a farmaciola, sala de capellans o infermeria, així com la presència de socorristes en les piscines. També s’ha valorat la informació facilitada a l’usuari sobre mesures d’alarma, evacuació o emergència i la limitació de velocitat als vehicles dins del recinte.

Veure l’informe complet