Pocs són els ciutadans que no han comprat alguna vegada en un dels milers de mercats ambulants que hi ha a Espanya. Participen així d’una categoria especial del comerç minorista, la venda ambulant. Més enllà del tipus de producte que es vengui i de la ubicació dels diferents llocs, els drets dels consumidors són els mateixos que quan recorren a un establiment fix. Entre altres aspectes, com es recorda a continuació, poden exigir factura i llista de preus, així com retornar el producte en un termini determinat de temps en cas que sigui defectuós.
Què és venda ambulant
Si es compra en un mercat ambulant legal, es tenen els mateixos drets que en fer-ho en una tenda permanent
Des de l’Edat Mitjana els senyors feudals van autoritzar l’engegada de mercats ambulants per a la venda de tot tipus de productes. Amb el pas del temps, el concepte de venda ambulant s’ha distorsionat, sobretot des de l’aparició dels denominats “top manta” i altres venedors il·legals, que gens tenen a veure amb aquesta activitat. Davant la proliferació del comerç de productes falsos i còpies il·legals, el consumidor ha de tenir clar quan és de debò atès per un venedor ambulant legal.
El comerç ambulant és el que es realitza fora d’un establiment comercial permanent, amb el que empra instal·lacions desmuntables, transportables o mòbils. Hi ha diverses modalitats:
Els mercats ambulants municipals que s’organitzen de manera periòdica o ocasional en llocs o instal·lacions desmuntables, mòbils o semimóviles.
Els llocs que es munten, de manera excepcional i puntual, en recintes o espais reservats per a la celebració de festes populars.
Els llocs de caràcter ocasional autoritzats solament durant la temporada pròpia del producte comercialitzat.
La venda ambulant itinerant en vehicles, autoritzada pels ajuntaments.
La venda directa per agricultors dels seus propis productes, permesa pels ajuntaments.
La modalitat més típica i coneguda de venda ambulant legal és la representada pels mercats ambulants, que han d’estar autoritzats pels consistoris. Els ajuntaments són els responsables d’establir la zona urbana en la qual s’exercirà la venda ambulant, el dia de celebració del mercat ambulant i el seu horari. A més, aquestes administracions dels municipis inferiors a 50.000 habitants o amb insuficient equipación comercial poden autoritzar la venda ambulant en camions-tendeixi en la via pública o en determinats solars, espais lliures i zones verdes.
Quins productes es poden adquirir
Les normatives municipals expressen quins són els productes autoritzats per a la venda ambulant. Dos són les categories que acaparen la major part d’aquest tipus de comerç: el tèxtil i l’alimentació.
En general, la venda de productes tèxtils no està subjecta a molts requisits, encara que sí ha de tractar-se de productes originals, en cap cas de còpies ni, per descomptat, objectes robats. A més, totes les peces han de tenir la seva corresponent etiqueta, la qual cosa indica que és un article amb garantia.
Les exigències són majors en el cas dels productes relacionats amb l’alimentació. Cal tenir en compte que en els mercats ambulants no es poden vendre productes que pels seus especials característiques comportin risc sanitari. En general, queden excloses les carns, aus i caça fresques, refrigerades i congelades; peixos i mariscs frescos, refrigerats i congelats; formatges frescos, mató, nata, mantega, iogurt i altres productes làctics frescs. Solament s’autoritza la venda d’aquests productes, si es disposa de les adequades instal·lacions frigorífiques i els productes estan ben envasats.
Legislació: drets i obligacions
Els ajuntaments són els que tenen potestat per elaborar les normatives que regeixen el comerç ambulant, per la qual cosa resulta molt difícil parlar de condicions comunes aplicades a aquest tipus de venda. Per sobre de les normatives municipals, hi ha lleis generals decretades per les comunitats autònomes, però -encara que molt reclamada i s’espera per a aquest mateix any, 2014- encara no hi ha una regulació general que marqui la forma d’actuar d’aquests comerciants.
Tots els productes han d’estar etiquetats i portar indicat el preu
En general, les normatives municipals exigeixen als venedors ambulants tenir exposat al públic, amb la suficient notorietat, l’autorització municipal de venda ambulant corresponent a l’exercici en curs (que cal renovar cada any) i tenir les factures amb tots els requisits legals i comprovants de compres corresponents als productes objecto de comerç.
També han de tenir exposats al públic els preus de venda de les mercaderies, i estar al corrent de pagament dels tributs que les ordenances municipals estableixen per a aquest tipus de comerç. Atès que efectuen la seva activitat en una ubicació pública, els venedors ambulants han de pagar unes taxes, que varien d’uns municipis a uns altres, segons l’espai que requereixin per al seu negoci.
1. Drets dels consumidors:
Si un client adquireix un producte en una d’aquestes tendes legals d’un mercat ambulant ambulant, compta amb els mateixos drets que quan compra en un establiment comercial permanent.
Si així ho considera oportú, pot sol·licitar una factura de compra i el venedor no ha de negar-se a donar-la-hi.
A més, té dret a retornar el producte en cas que aquest tingui algun defecte. Els venedors ambulants legals estan obligats a oferir mercaderia en bones condicions, amb les seves caixes corresponents i ben ordenades.
Tots els productes posats a la disposició dels consumidors han d’estar etiquetats i portar assenyalat el preu. És obligatòria la indicació no solament de l’import final, sinó també del cost per unitat de mesura de cada producte. És a dir, ha de figurar en cada producte, a més del preu final de venda, inclòs l’IVA i altres impostos, l’import per un quilogram, un litre, un metre quadrat o un metre cúbic del producte. No és obligatori exposar el preu en articles com a obres d’art i antiguitats.
Davant qualsevol problema entre client i comerciant, la primera opció per solucionar-ho és el diàleg. Solament quan aquesta via s’esgota sense resultats favorables, l’afectat pot sol·licitar una fulla de reclamacions.
Per contra, els drets dels consumidors són nuls quan adquireixen un objecte en un venedor ambulant il·legal (com els populars “top manta” o determinades persones que venen productes d’alimentació i beguda de matinada, en zones de discoteques o pubs a les ciutats).
2. Requisits exigibles al comerciant:
- Perquè un comerciant ambulant pugui considerar-se legal, ha d’estar donat d’alta de l’Impost sobre Activitats Econòmiques i comptar amb el document acreditatiu del mateix.
També ha d’estar-ho en el règim de la Seguretat Social que correspongui, gaudir de l’oportú permís de residència i treball per compte propi, en cas de no tenir la nacionalitat espanyola, i estar al corrent del pagament de les taxes municipals requerides per poder desenvolupar l’activitat de venda ambulant.
En tot cas, la venda ambulant solament pot dur-se a terme en mercats designats per les ordenances municipals.
No té en cap cas la consideració de venda ambulant la venda a domicili, la venda a distància, la venda ocasional i la venda automàtica realitzada mitjançant màquines preparades a aquest efecte. Tampoc és venda autoritzada la que realitzen alguns comerciants a les platges, quan posen a la disposició del públic polseres o collarets o presten determinats serveis als vianants, com a perruquería o massatges.
