Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

“La bicicleta és una manera de mobilitat activa que genera salut física i emocional a la persona que la utilitza”

Nacho Tomás Ruiz, secretari de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB)
Per Blai Ripoll 16 de juliol de 2020
nacho tomas ruiz entrevista bicicletas

Al maig, durant les últimes setmanes de confinament, es van disparar les cerques i vendes de bicicletes. La demanda de bicis en Internet va créixer un 260%, segons dades de la web Idealo. Aquest escenari, encoratjat a més per la reducció del trànsit motoritzat, ha fet despertar el ciclisme urbà i, conforme s’han aixecat les restriccions a la mobilitat, molts ciutadans han optat per la bici com a forma saludable i segura per a moure’s. Un canvi llargament esperat per l’associació Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB), que es va fundar en 2009 i que treballa per a millorar les condicions urbanes que afavoreixin el seu ús habitual i segur, com ens compta en aquesta entrevista el seu secretari, Nacho Tomás Ruiz.

S’obre una oportunitat per a educar en l’ús de la bicicleta en ciutats on, fins ara, aquest mitjà de transport no era tan freqüent?

Des de la crisi del coronavirus moltes ciutats i territoris estan impulsant l’ús de la bici perquè és una manera de transport individual que facilita el distanciament físic i no contribueix al contagi. La bicicleta no fa soroll, per tant, afavoreix la millora en la contaminació acústica i això provoca un major benestar emocional. Tampoc contamina ni genera gasos d’efecte d’hivernacle, per la qual cosa no agreuja la situació d’emergència climàtica ni l’estat de les persones malaltes. No provoca accidents greus de trànsit, per tant, evita l’ús dels serveis sanitaris durant aquests dies. I és flexible i no ocupa espai.

Quin paper ha d’exercir la bicicleta en aquesta nova era poscovid?

És una manera de mobilitat activa que genera salut física i emocional a la persona que l’utilitza, una cosa molt important en els temps de confinament i sedentarisme. A més, és la manera de transport més ràpid per a les distàncies de fins a vuit quilòmetres, les més habituals en els entorns metropolitans, i és una manera de transport molt econòmic tant per part de la persona usuària com per part de l’Administració pública.

Té més avantatges?

Si la usen les persones que poden fer-ho, possibiliten una menor ocupació en el transport públic. Quant al transport de mercaderies i l’e-commerce , la ciclologística s’està demostrant aquests dies com la més eficient i eficaç, especialment per al comerç de proximitat.

Quines mesures poden adoptar les ciutats per a facilitar el seu ús, garantint la seguretat de ciclistes i vianants?

Ampliar les xarxes ciclistes, coordinar els semàfors per a prioritzar vianants i ciclistes, aconseguir ciutats 30 [máximo de 30 km/h] i fer respectar els límits de velocitat, facilitar espais d’aparcament segur, impulsar els serveis de ciclologística, posar en marxa ajudes per a la compra de bicicletes, actualitzar la normativa…

De quina manera?

Amb plans locals i regionals d’impuls econòmic d’aquest sector, formació viària a les escoles i instituts i el nomenament d’una figura responsable de la coordinació interadministrativa de totes les polítiques d’aquests punts, que són la columna vertebral del pla de xoc elaborat per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta per a impulsar l’ús de la bicicleta a les nostres ciutats i territoris.

En els pròxims mesos és previsible que també creixi l’ús dels automòbils privats pel temor al contagi en el transport públic. Què es pot fer per a evitar-ho?

En paraules d’Antoni Poveda, que és president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Sant Joan Despí, en els nostres nuclis urbans es destina un percentatge desproporcionat de l’espai públic a l’ús del vehicle de motor, encara que la majoria de la població no té permís de conduir ni cotxe disponible. S’han de canviar les prioritats de mobilitat a les ciutats; hem de retornar al vianant i a la bicicleta l’espai que els va ser llevat a partir de la irrupció del vehicle motoritzat.

I això com s’aconsegueix?

La major part dels desplaçaments per mobilitat quotidiana són menors a cinc quilòmetres. Si ampliem el radi als deu, ja tenim gairebé la totalitat dels desplaçaments quotidians. Es tracta de distàncies perfectament ciclables, especialment des que va irrompre la bicicleta elèctrica. Moure’ns en vehicle de motor dins de les ciutats és altament ineficient i alhora costós per a la societat.

Serà possible aquest canvi?

Com diu Poveda, és necessari crear espais segurs per a la bicicleta per a garantir unes condicions adequades per a la mobilitat amb bici. Les noves tendències de teletreball i flexibilitat horària marcaran nous patrons de mobilitat, reduint les hores punta i facilitant un ús segur del transport públic.

Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin o Youtube