Davant els bancs, la majoria de les persones presenta una actitud gairebé reverencial. És corrent pensar que ha d’acceptar-se tot quant diguin, però la veritat és que no és així. De fet, el director d’una sucursal té un marge de maniobra superior al que reconeixerà d’entrada. No cal oblidar que és un comercial i ha de vendre els productes del banc al preu més alt possible. Però també convé saber que té la capacitat de baixar aquest preu quan ho consideri necessari per poder vendre. Entre els principals productes susceptibles de negociació es troben les comissions dels comptes i targetes, i l’import de les quotes mensuals d’una hipoteca.
Comissions
La veritat és que com més diners s’aporta a un banc, més possibilitats hi ha que aquest faci ofertes més àmplies, i a millor preu. Però, encara que no es tingui dipositada una gran summa, hi ha diverses estratègies per aconseguir alguna rebaixa en certs productes. No s’ha de témer al banc, per exemple, pel que fa a qüestionar les comissions, ja que el Banc d’Espanya obliga al fet que aquestes responguin a un servei real, per la qual cosa mai està de més preguntar en l’entitat bancària a quin servei concret respon un càrrec que se li hagi cobrat.
El director d’una sucursal bancària té potestat per negociar i abaratir comissions
Les comissions no s’imposen de forma arbitrària per part del banc, però el director d’una sucursal pot reduir algunes, com les quals es paguen a través dels comptes corrents per tenir targetes de dèbit o crèdit, o amb càrrec a l’abonament periòdic de la hipoteca:
Comissions dels comptes corrents: Davant qualsevol despesa que sembli excessiu, o que no es trobi justificat, s’ha de consultar amb la sucursal. És molt possible que el banc cobri diferents quotes segons el compte que es tingui contractada, i que cada tipus de compte tingui al seu torn diferents tipus de comissions. Els bancs poden abaratir i fins i tot deixar de cobrar algunes d’aquestes comissions. Les entitats bancàries estan interessades que els clients domiciliïn en elles les seves nòmines o pensions, i la diferència de tracte que reben els qui ho fan respecte als quals no domicilien la nòmina pot ser molt significativa.
Xecs: Si s’ingressa un xec en el compte d’un client, les comissions que es cobrin dependran de si aquests diners procedeix d’ingressos del treball o no. Mereix la pena fer constar que es tracta d’un pagament professional.
Targeta de crèdit o dèbit: Els bancs cobren una comissió anual pel fet de tenir targeta, a més d’uns interessos en cas que hi hagi retards en els pagaments. Val la pena dirigir-se a la sucursal per demanar que no es cobri aquest cost de manteniment de la targeta si realitzem moltes compres amb ella. Els bancs no volen perdre un bon client.
El més negociable, la hipoteca
La hipoteca és el producte “estavella” del regateig amb el banc. Abans de signar-la cal tenir en compte que en contractar una assegurança de vida, o una targeta de crèdit, es pot aconseguir una rebaixa dels interessos que cobri l’entitat. Encara que pot ser que no interessi la contractació d’una assegurança de vida, sí pot interessar-nos una targeta de crèdit, i cal intentar utilitzar aquest recurs com a basa en una negociació.
També cal tenir en compte què percentatge es demana d’hipoteca, si es tracta del 100% de la taxació de l’immoble, o si el del 80% (els bancs ofereixen millors condicions). Si se sol·licita tan sol una mica més del 80% cal intentar igualar les condicions a les d’els qui demanen aquest percentatge.
La comissió d’obertura és la més cara en una hipoteca. Pot suposar el 1% del préstec total, una quantitat molt alta, i un dels fronts en els quals interessa plantejar batalla. És interessant fer saber al banc que tal quantitat sembla alta, i intentar rebaixar-la al 0,75%.
Si es desitja traslladar la hipoteca a una altra entitat i el banc iguala les condicions, la llei no permet el canvi
Quan es paguen amb regularitat les quotes mensuals, es pot pensar a renegociar les condicions amb el banc. Si es coneixen ofertes d’altres entitats amb uns tipus d’interès més baixos, o si el banc en què es va contractar la hipoteca ofereix interessos millors a clients en determinades condicions, ha arribat el moment de plantejar-se passar per la sucursal i exposar la necessitat d’una renegociació.
Per culminar amb èxit aquesta empresa, és important tenir estudiat tot quant es va a exposar, i no recórrer mai a l’amenaça. Entre altres coses, perquè el banc compta amb drets quan algun dels seus clients li comunica que va a traslladar la seva hipoteca a una altra entitat: Si iguala les condicions, l’usuari no pot abandonar l’entitat. A més, el banc sap que traslladar una hipoteca comporta unes despeses en ocasions massa onerosos com perquè compensi el canvi d’entitat.
Tothom, i més en l’actual conjuntura, pansa per una mala ratxa econòmica en la qual es fa molt costa amunt, si no impossible, fer front a les despeses, préstecs i hipoteca. En aquests moments, el banc sembla ser el pitjor enemic, però l’important és no perdre la calma.
Quan es deu diners al banc, es pot negociar la forma de pagar el deute, perquè la pretensió del banc és que se li pagui; i és preferible fer-ho tarda que no fer-ho.
En el cas d’una hipoteca, per exemple, quedar-se amb la casa i treure-la a subhasta és per al banc una font de problemes jurídics, i a més obtindrà menys diners que si renegocia la condicions de pagament.
En cas de tenir dificultats, el millor és acudir al banc i exposar la situació amb la major tranquil·litat possible, doncs hi ha centenars de clients que es troben en la mateixa situació. El més pràctic és intentar negociar: com allargar la vida de la hipoteca -el que reduirà l’import de cada quota- o passar d’un tipus d’interès variable a un fix (en aquest cas, cal estar molt atent al fet que no surti més car). Una altra opció, en cas de no haver pagat les últimes quotes de la hipoteca, o d’un préstec, és renegociar-les amb el banc. La manera d’actuació pot ser incloure aquestes quotes de nou en el préstec, per facilitar el pagament, i començar a explicar des de zero. Caldrà retornar els diners iguals, però el banc -sempre que hi hagi voluntat de pagar- ho avançarà.
