Cinc enginyoses formes d’extreure aigua de la boira

Sistemes convencionals d’extracció d’aigua de la boira

Els sistemes d’extracció d’aigua de la boira imiten el funcionament de les fulles dels arbres. Per a això, es basen en unes malles plàstiques que intercepten la boira. Les gotes d’aigua xoquen contra els seus fils, s’acumulen i cauen per efecte de la gravetat dirigides per una canalització fins a un dipòsit. Els captadors convencionals són de dos tipus, segons la seva forma:

Chungungo, a Xile, proveeix als seus habitants amb captadors d’aigua de boira

1. Captadors plans: similars a una pantalla de cinema, s’utilitzen a diversos països del món, amb grandàries i en quantitats molt diverses. En Tojquia (Guatemala) funciona el projecte de recol·lecció d’aigua de boira més gran del món, amb 60 captadors. En una zona prop de Lima (Perú), l’ONG alemanya Alimon ha instal·lat una filera de captadors per suplir la falta de proveïment per a consum humà i agricultura. Cada captador aconsegueix fins a 60 litres per nit. A Namíbia es van instal·lar unes pantalles petites, amb capacitat de 15 litres/nit. El poblat de Chungungo, en el nord de Xile, disposa d’una xarxa de col·lectors situats en un turó i connectats amb una canonada de set quilòmetres que proveeix d’aigua a les 120 habitatges d’aquesta localitat. A Espanya s’ha engegat un projecte de xarxa de captadors al llarg de la conca mediterrània.

2. Captadors cilíndrics: pel que fa als anteriors, tenen l’avantatge de col·locar-se de qualsevol manera, sense necessitat d’estudis previs en el seu lloc d’ubicació per establir la seva posició més eficient. El seu principal inconvenient és la grandària, inferior al dels plànols, i per tant, amb menor capacitat de recol·lecció. Se solen utilitzar com a pas previ a la implantació de captadors plans, amb l’objectiu de quantificar el potencial de recol·lecció.

Sistemes innovadors per captar aigua

3. Amb forma d’escarabat: les fulles no són els únics elements de la naturalesa que han inspirat captadors d’aigua de boira. L’onymacris unguicularis és un escarabat, natural del desert africà del Namib, que aconsegueix hidratar-se gràcies a la seva peculiar forma. L’aigua de la boira es diposita en la seva ondada esquena i arriba així fins a la seva boca. El dissenyador Kitae Pak s’ha basat en aquest insecte, al més pur estil de la biomímica, per crear un col·lector que podria utilitzar-se en zones àrides del planeta. La idea va rebre la medalla de bronze dels premis de disseny IDEA de 2010.

Shreerang Chhatre, investigador de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), ha utilitzat també l’escarabat namib per crear un captador d’aigua de boira que pugui utilitzar-se en zones pobres. Chhatre explica que la closca de l’escarabat té parts que atreuen i unes altres que repel·leixen l’aigua, de manera que acaba en la seva boca.

4. Amb forma d’estel: el dissenyador britànic Alon Alex Gross ha creat un captador que utilitza materials lleugers (pesa 400 grams) capaços d’atreure les gotes d’aigua de la boira. La seva forma triangular, a manera de cometa, dirigeix el contingut cap a un recipient situat en la part inferior. L’aparell recull fins a un litre i mitjà durant la nit. A més, utilitza uns sensors que obren i tanquen el captador en funció de les condicions meteorològiques.

5. Amb forma de tenda de campanya: així és l’aspecte exterior del captador d’Imke Hoehler, una dissenyadora industrial de l’Acadèmia alemanya Muthesius de Belles arts i Disseny. El seu objectiu també és fer accessible la seva creació a persones que viuen en zones àrides i aïllades, sense accés a aigua corrent. Segons Hoehler, cada captador pot recollir entre 10 i 20 litres diaris. Es poden situar en xarxa perquè puguin subministrar aigua a un petit poblat.