iTunesMatch
iTunes Match no mira l’origen de la música, solament la identifica i estudia si té una còpia de les cançons en els seus servidors
El
iTunes Match no mira l’origen de lamúsica, solament la identifica i estudia si té una còpia de lescançons en els seus servidors. Si la té, no carregarà la cançódes del disc dur al servidor, sinó que oferirà una versióen streaming en els dispositius portàtils des del seu núvol iCloud. Sila cançó no està en iTunes, la pujarà a un espai personal delusuari i ens la proposarà de la mateixa manera quan la demanem o ensdeixarà descarregar-la al mòbil, a l’iPod o a la tableta, si volemtenir una còpia per escoltar quan estiguem desconnectats.
Dos serveis i una sola filosofia
La filosofia és la mateixa tant eniTunes Match com en Spotify: l’accés continu i sense traves a labiblioteca musical des de qualsevol dispositiu i lloc. Tots dos basentota la seva estratègia en l’emissió en
La seva filosofia és la mateixa: l’accés continu i sense traves a la biblioteca musical des de qualsevol dispositiu i lloc
Però si es tiren comptes, iTunes Matchsolament val 25 euros a l’any, mentre que en Spotify la xifra anual ésde 120 euros. La diferència està en la limitació a les cançonsque tinguem en propietat i amb un màxim de 25.000, encara que no esaplica als temes comprats en la tenda iTunes. A priori poden semblar moltes cançons, de fet ho són, però quan vulguemcanviar d’estil o buscar nous artistes desconeguts, ens veuremlimitats per les condicions del servei. Clar que amb 25.000cançons molts usuaris no necessitaran més i tal vegada mai tinguincuriositat per nous estils. En última instància, apostarper un servei o un altre resultarà un encert segons el perfil decada usuari.
A qui convé més Spotify?
Els usuaris melòmans i inquiets,amb un apetit musical insaciable i uns gustos inclassificablestrobaran en Spotify Premium un servei molt més concorde als seusnecessitats. Pagaran bastant més diners a l’any, però tindran ael seu abast tota la música en qualsevol dels seus dispositius. EnApple el límit està en deu dispositius, una quantitat que puguessemblar més que suficient. D’altra banda, el desenvolupament de lavessant social de Spotify -que a més s’ha aliat amb Facebook,on els contactes de l’usuari poden veure què música escolta- permet conèixer nous temes, tendències i estils i estimula elaprenentatge.
La possibilitat de subscriure’s a lesllistes de reproducció d’uns altres augmenta la sensació d’exploracióde nous temes i permet gaudir de l’experiència d’alguns usuaris ambamplis coneixements musicals. No obstant això, es dona un efecte quealguns internautes han qualificat de nociu: l’anomenat “efectefil musical”, pel qual l’escolta de llistes de reproduccióque no ens són pròpies es limita a una successió de melodies, sense queen realitat ens detinguem a conèixer el seu nom ni el seu autor.
A qui li convé més iTunes Match?
A molts usuaris poc interessats enla música, però amants dels seus temes favorits, el servei SpotifyPremium no els interessa perquè ho consideren car i manquende la suficient formació musical per tenir punts de referènciades d’on iniciar una cerca de nous temes i estils. Ni percuriositat ni per cultura trauran profit de l’immens catàleg delservei suec i sí en canvi poden veure molt convenient l’ofertad’Apple.
Disposar per 25 euros a l’any de totala seva música en l’iPhone o l’iPad, que pot aconseguir entre els 60 iels 75 gigaoctets, és per a molts usuaris una oferta idònia aun preu que en una tenda física pot equiparar-se amb el d’una novetat discogràfica. A més, tenir el maneig en qualsevol dispositiu dela pròpia discoteca fa valorar molt més els temes i àlbums ievita l’efecte “filo musical”, encara que també es poden aconseguirllistes aleatòries amb l’aplicació Genius.
Per contra, a causa del fracàs fins a ladata del servei de recomanació social