Aigua de consum domèstic dura i aigua suau? En què es diferencien? Quines són les seves conseqüències? Encara que tradicionalment la preocupació de l’aigua de l’aixeta s’ha centrat en torn a la seva qualitat, la duresa de l’aigua, que es determina per la quantitat de sals de calci i magnesi presents en l’aigua, és una característica que també mereix ser estudiada perquè provoca certes despeses extres al consumidor en aquelles regions on flueix dura, és a dir, en la major part d’Espanya. Mentre que la duresa de l’aigua no té efectes negatius per a la salut i el medi ambient, sí que provoca altres inconvenients com el risc que es trenquin amb major facilitat els electrodomèstics, perill d’obstrucció de canonades a causa de la calç i la necessitat d’utilitzar més aigua i sabó a la dutxa diària. No obstant això, es pot seguir una sèrie de consells que permeten evitar aquests efectes negatius.
A què se’n diu aigua dura?
Mentre que la preocupació per la qualitat de l’aigua potable és una cosa normal des de fa alguns anys, l’interès per la duresa de l’aigua no reuneix tantes atencions. La raó d’aquesta actitud resideix fonamentalment en què no afecta en absolut a la salut ni al medi ambient, encara que incideixi en l’economia domèstica. I és que l’aigua de consum domèstic presenta, a més de diferents sabors, diferents graus de duresa; quan és suau, els problemes són inexistents, però si es viu en una zona amb aigües dures, la calç farà acte de presència, implicant bastants inconvenients a les tasques de la llar. Per exemple, el risc que es trenquin els electrodomèstics augmenta i accions tan habituals com la neteja personal o rentar la roba es complicaran, obligant a gastar més sabó per a aconseguir bons resultats. “Com l’aigua dura conté una quantitat apreciable d’ions calci i magnesi en dissolució, una vegada que aquests entren en interacció amb el sabó s’originen ‘precipitats’ (matèria sòlida que per efecte de certes reaccions químiques es forma en el si d’una dissolució i es diposita més o menys ràpidament) en forma de sals insolubles, la qual cosa provoca que es perdi poder de rentada”, diu l’Associació d’Empreses de Detergent d’Espanya (Adelma).
Però, quina és la causa que una aigua sigui dura? Miguel Ángel Bordas, cap del servei d’anàlisi i bases de dades del Ministeri de Medi Ambient, apunta que la composició del terreny és la clau, perquè “com més calcària és la zona, major duresa es produeix.
Com més calcària és la zona, major duresa es produeix
Per la mena de sòl, Espanya presenta aigües dures en la major part del seu territori, encara que no és senzill esbrinar si es resideix en una zona que tingui aquesta característica. Per aquesta raó, es presenta a continuació un mapa que expressa la duresa per regions, realitzat el Ministeri de Medi Ambient a partir dels resultats de les estacions de control en els rius. No obstant això, Bordes aclareix que “l’aigua que arriba al consumidor ha sofert una sèrie de tractaments per a potabilitzar-la i fer-la apta al consum humà, i no és exactament la mateixa que flueix pels rius”. Com s’observa en el mapa adjunt, en la meitat aquest i sud (punts taronges i grocs), l’aigua és dura, per la qual cosa els habitants d’aquestes zones sofreixen totes les conseqüències de les quals parlem. En canvi, en el nord i l’oest (punts blaus i verds) no pateixen cap inconvenient per la duresa.
- Aigües toves – Concentració de menys de 50 mg/l de carbonat càlcic o 5 graus francesos
- Aigües lleugerament dures – Concentració d’entre 50-100 mg/l de carbonat càlcic, entre 5 i 10 graus francesos
- Aigües moderadament dures – Concentració entre 100 i 200 mg/l de carbonat càlcic, entre 10 i 20 graus francesos
- Aigües molt dures – Concentració de més de 200 mg/l de carbonat càlcic, més de 20 graus francesos.
Efectes de l’aigua dura
La majoria dels problemes que sorgeixen amb els electrodomèstics, per exemple, succeeixen per la formació de calç, a causa del calci i magnesi que conté l’aigua. Per això, en les unitats d’hemodiàlisis es vigila aquesta dada, igual que el tenen en compte els fabricants de refrescos i cerveses o els afeccionats als aquaris, que han de buscar un entorn molt similar a l’ambient natural del peix.
Respecte als inconvenients que causa l’aigua dura, aquests són els que es produeixen amb més freqüència:
Més detergent per a rentar la roba: S’ha d’afegir més quantitat per a obtenir un bon resultat. Des de Procter & Gamble, multinacional que fabrica detergents, afirmen que l’aigua dura influeix en el comportament dels sabons, perquè té ions carregats positivament que inactiven els tensioactius, un dels seus principals ingredients. Per a impedir-ho, cada fabricant empra fosfats o zeolites, que segresten els ions. “En aquest punt cadascú té la seva fórmula, que és secret industrial”, adverteixen. D’altra banda, la calç té un efecte nociu sobre les parts vitals de la maquinària de la rentadora.
Es gasta més sabó i xampú a rentar-se el cos, i, a més, s’obté un resultat pitjor, perquè els ocorre el mateix que al detergent quan entra en contacte amb l’aigua dura. D’aquesta forma, és més difícil que surti escuma. D’altra banda, pot provocar també que la pell i el cabell estiguin més secs.
El rentavaixella necessita més sal per a netejar els sistemes descalcificadors, que atrapen la calç i permeten una millor rentada. Si no es fa, la vaixella i coberteria es queda amb un pòsit blanc i a llarg termini es pot enfosquir. La calç també pot provocar problemes al propi aparell. “Si es precipita a certa temperatura -per exemple 40 o 50 graus centígrads- i toca una resistència, s’adhereix i es converteix en una pedra que no li deixa escalfar”, explica Fernando Okina, del Departament de Formació de Fagor.
Risc d’obstrucció de les canonades: Si la calç s’acumula, es poden obstruir les canonades que transporten l’aigua de consum domèstic i els escalfadors poden perdre vida útil.
Consells
Existeixen diverses maneres de combatre els efectes d’aquest fenomen. Per exemple, utilitzar mètodes per a estovar les aigües, com els bescanviadors iònics, que funcionen amb sal i eliminen el calci i el magnesi, encara que a canvi incrementen els nivells de sodi i requereixen una major inversió econòmica. Aquests són alguns dels consells per a evitar els efectes de l’aigua dura:
Neteja de la roba: Segons els fabricants, el detergent en pols actua millor que el líquid en aquests casos. Per a obtenir un bon resultat, s’ha de tenir en compte que s’utilitzen formulacions estàndard per a realitzar els sabons, dissenyades per a una duresa mitjana. Per això, en els envasos es proposen diferents dosatges en funció de les característiques de cada aigua i la brutícia, que també allibera sals càlciques.
Procter & Gamble recorda que és recomanable afegir “dosis més altes de detergent en zones amb aigua dura i seguir les instruccions de rentada”. Des d’Otsein, empresa fabricadora de rentadores i rentavaixelles, destaquen que no es pot demanar a un mateix sabó les mateixes prestacions per a tota mena de rentada, així que recomanen triar bé el producte que s’utilitzi.
A més, existeixen productes anticalcáreos que neutralitzen la duresa, perquè les rentadores no inclouen sistemes descalcificadors, a diferència dels rentavaixelles. “No es col·loquen perquè el 75% de les rentades es realitza amb aigua freda, a una temperatura en què el carbonat càlcic no es precipita”, explica Okina.
Quan es renta en zona amb aigua dura, no s’aprecien restes de calç a la roba, encara que es poden comprovar els seus efectes perquè els teixits queden més aspres, a causa de la calç que roman incrustada.
Neteja de vaixella i coberteria amb rentavaixella: “El primer és regular la màquina i indicar el grau de duresa d’aigua en què treballarà”, relata Okina. Els rentavaixelles funcionen amb temperatures per sobre de 35 – 40 graus, suficients perquè la calç es precipiti. Per a evitar-ho s’utilitza un filtre de resines sintètiques, que atrapen i estoven l’aigua dura. “El filtre reté calç i s’ha de netejar perquè en el següent rentat no perdi eficàcia. Aquest és el motiu que s’afegeixi sal”, destaca Okina.
Pell i cabell: En el cas de la neteja corporal, el president de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia, José Luis Pérez Díaz, posa l’accent que l’aigua pura no existeix. “Pot tenir components irritants o beneficiosos depenent de cada persona”. Segons aquest expert, no s’ha d’oblidar lubrificar o hidratar la pell, si aquesta es resseca. “Per exemple, abans d’assecar-se es pot barrejar un oli amb l’aigua i en 15 o 20 segons hidratarà la pell. Un altre mètode és aplicar-se llet corporal, encara que això costarà més temps i diners”, indica Pérez Díaz. El pèl també mereix atenció i, en cas que s’assequi, es poden emprar “xampús amb substàncies olioses”, perquè és “tan sensible com la pell i es pot danyar per agents exògens”.
Altres inconvenients: D’altra banda, l’aigua dura també causa problemes en diverses tasques domèstiques, per a les quals existeixen remeis casolans, a més de bullir els aliments i filtrar després el dipòsit que es forma:
- Per a regar plantes: Afegir unes gotes de vinagre o de llimona a l’aigua.
- Per a netejar l’aixeteria: Enrotllar paper higiènic o benes al voltant de les aixetes i xopar amb essència de vinagre. Deixar actuar tota la nit i aclarir l’endemà amb molta aigua.
- Per a netejar el bany: Fregar les restes de calç amb un drap xopat en vinagre blanc calent. Aclarir amb aigua abundant. S’ha de repetir el procés fins a aconseguir els resultats. Si apareixen taques grogues, fregar amb lleixiu.
- Per a desobstruir orificis de la taula de la planxa: Omplir la planxa de vinagre i escalfar-la fins que evapori. Després, netejar els orificis amb un bastoncillo de cotó impregnat en vinagre.
