El 10% de la població té por als gossos, temor que sofreixen en major percentatge les dones i que es gesta en els primers anys de vida, principalment abans dels set anys. Segons el psicòleg José Gil Martínez, professor de la Universitat de València i membre del Gabinet INVESCO-psicòlegs, l’inici d’aquesta por pot ser per dos motius; un incident específic, que està en l’origen del 23% dels casos, o per aprenentatge social i a través de l’observació.
Gil va precisar que si es parla de fòbia a aquests animals, seguint criteris diagnòstics estrictes, el percentatge es redueix a un u per cent de la població. En aquests casos existeix una sèrie de característiques generals. La fòbia als gossos, com ocorre amb totes les pors d’aquest tipus, existeix una por desproporcionada que no pot ser eliminat de manera racional, que és de llarga durada i que pot interferir considerablement en la vida quotidiana de les persones.
La persona que sofreix la fòbia, va indicar Gil, sap que el gos «no fa res», però és incapaç de no sentir por en la seva presència i molt menys de tocar-ho o acostar-se. Va agregar que encara que la resposta davant la presència del gos varia depenent del grau de proximitat d’aquest, de la seva actitud, així com d’altres condicions, com que porti o no collaret, la persona fòbica sol experimentar una resposta d’ansietat, que pot prendre forma de crisi d’angoixa, amb sudoració, taquicàrdia, dificultat de respiració, etc.
