Les tarifes del taxi han pujat en un any quatre vegades més que l’IPC

El transport públic més còmode, el taxi, mai ha estat econòmic, però cada any que passa es converteix en més car per als usuaris. Malgrat que l’IPC acumulat en l’últim any ha estat del 1,4%, les tarifes dels taxis espanyols han pujat de mitjana un 5,2%, gairebé quatre vegades més. Els preus varien molt d’unes ciutats a altres (0,65 euros costa cada quilòmetre recorregut en horari diürn a Bilbao i Sant Sebastià, mentre que surt a gairebé 1 euro a Madrid, Alacant i València), ja que cada ajuntament aplica tarifes diferents, a més de que estableixen els seus propis criteris pel que fa a “baixades de bandera” (els extrems: 3,64 euros per a cada carrera diürna a Vitòria, i zero euros a Bilbao i Sant Sebastian) i carreres mínimes (la més cara, a Sant Sebastià, surt a 4,65 euros, mentre que en diverses ciutats no existeix aquest concepte), o ambdues alhora, i fixa així mateix diversos preus per a una sèrie de suplements que s’afegeixen al preu de la carrera.

Les ciutats en les quals s’han produït majors pujades són la Corunya (8,8%) i Oviedo (7,7%), seguides de Sant Sebastià, Madrid, Bilbao, Barcelona i Vitòria, que han vist augmentar les seves tarifes entorn del 6%. En l’altre extrem, Murcia és l’única de les 18 ciutats comparades que manté els preus de l’any anterior. Les pujades més moderades s’han registrat a Pamplona (3%), Logronyo (4,2%) i València (4,5%).

Els preus del taxi a Espanya varien molt d’una ciutat a una altra: el. quilòmetre recorregut (la tarifa clau, encara que unes altres com la “baixada de bandera” i la carrera mínima també siguin importants) en horari diürn en les 18 ciutats comparades es cobra de mitjana 0,8 euros però a Madrid, Alacant i València arriba a gairebé un euro, mentre que es queda en 0,65 euros a Bilbao i Sant Sebastià. La. tarifa nocturna (que excepte a València i Múrcia és igual a la tarifa de festius i caps de setmana) és, de mitjana, un 30% més cara que la diürna però ni és igual d’onerosa en totes les ciutats (a Logronyo, Múrcia i Valladolid la diferència amb la tarifa diürna és fins del 50%), ni dura el mateix nombre d’hores (des de 7 hores a Pamplona fins a 12 hores a Barcelona).

La. “baixada de bandera” (preu mínim a abonar) durant el dia suposa 3,64 euros a Vitòria, ronda els 2 euros a Madrid, Barcelona i Pamplona, i a Sevilla es queda en 1,19 euros. Bilbao i Sant Sebastià no apliquen aquesta tarifa però exigeixen una carrera mínima , implantada en 14 de les 18 ciutats (excepcions: Vitòria, Pamplona, Madrid i Barcelona). Les carreres mínimes més cares són la de Sant Sebastià (4,65 euros en horari diürn) i València (6 euros en horari nocturn els dies laborables).

La. hora d’espera (el temps que el taxi roman aturat en el trànsit o esperant al viatger) costa 20,35 euros a Oviedo mentre que a Bilbao es paguen 15,71 euros. En nocturn, la més cara és Saragossa, 29,53 euros i la més barata Madrid, 18,35 euros. Totes excepte Vitòria, Sant Sebastià, Santander, Oviedo i Alacant cobren suplements . Els més habituals, l’extra per equipatge, en nou ciutats (1 euro a Barcelona i 0,35 a Múrcia) o el plus per uns certs recorreguts (set ciutats cobren plus pels desplaçaments fins a estacions de transport i vuit, per anar a l’aeroport).

Prova pràctica: 180 recorreguts

Per a avaluar qualitat servei, professionalitat dels taxistes, neteja i confort dels vehicles i informació facilitada al viatger CONSUMER EROSKI va realitzar 180 recorreguts (deu per cada ciutat) i va comparar els resultats amb un estudi realitzat en 2005. La prova incloïa dos trajectes nocturns i recorreguts tant en dies laborables com en cap de setmana. Sempre es va realitzar el mateix trajecte d’anada i volta en vehicles diferents, i es van triar punts clau de la ciutat per als recorreguts (del centre a un hospital o a l’aeroport, a una parada cèntrica de transport i a una zona comercial). La valoració global d’aquesta prova es queda en “acceptable”. Destaquen, amb “bé”, la qualitat del servei i la neteja i confort dels cotxes. El pitjor va ser la informació, només “acceptable” . Les ciutats els taxis de les quals van resultar millors (un “bé”) van ser la Corunya, Alacant, Barcelona, Granada, Madrid, Màlaga, Oviedo, Pamplona, Sevilla, València i Saragossa.

El millor:

El més habitual va ser trobar taxis en els punts clau de les ciutats. En sol·licitar un servei de taxi per telèfon, la trucada es va atendre el primer intent en el 84% dels casos. I el 95% dels vehicles es trobaven en bon estat (en 2005 van ser només el 82%). Els taxistes, cal indicar-ho, trepitjaven menys l’accelerador que en la prova pràctica de fa quatre anys.

El pitjor:

Gairebé en el 30% dels recorreguts els taxistes van posar en marxa el taxímetre abans que l’usuari indiqués el destí. I en una carrera de Sant Sebastià i una altra de Vitòria el conductor va donar marrades innecessàries. Gairebé quatre de cada deu taxis no exposava les tarifes en lloc visible per a l’usuari, en un de cada tres recorreguts no era visible la llicència del cotxe en l’exterior, i en més de la meitat no s’indicava el màxim admès de passatgers. I es van anotar 26 imprudències i infraccions comeses per taxistes. Un últim punt flac: en tres de cada quatre vehicles no es va poder pagar amb targeta de crèdit.

1. Qualitat del servei: els tècnics de la revista van agafar el taxi de tres formes diferents: al carrer, en una parada i a través del telèfon. Si es prenia al carrer, es comprovava que el taxista parava en un lloc segur; si es muntava en la parada, es tenia en compte l’estat de la mateixa (taxis mal aparcats, vehicles particulars mal estacionats, si l’espai estava ben il·luminat i era fàcil de trobar, etc.); i si es demanava el taxi mitjançant una trucada telefònica, el col·laborador analitzava com era el servei de la centraleta (el nombre de vegades que havia de cridar, l’atenció de la teleoperadora, quant temps trigava el taxi a arribar, etc.). En els tres sistemes, es prestava especial atenció al que marcava el taxímetre. A més, es va qualificar l’atenció del conductor i el seu aspecte.

2. Informació: en primer lloc, es va tenir en compte si s’exposaven les tarifes a l’interior del vehicle, si comptaven amb els distintius imprescindibles per a identificar el taxi i si el taxímetre es trobava en bones condicions i proporcionava tota la informació al client (suplements i tipus de tarifa).

3. Neteja i confort: es va comprovar l’estat de manteniment i neteja del vehicle, així com si disposava dels sistemes necessaris per a assegurar un viatge agradable a l’usuari (climatitzador, música/ràdio, etc.).

(1) Tarifa 1 o diürna: serveis en dia laborables, normalment en horari de 6 o 7 del matí a 22 o 23 hores.

(2) Tarifa 2 o nocturna: serveis en dies laborables en horari nocturn (normalment des de les 22 o 23 hores fins a les 6 o 7 hores), dissabtes, diumenges i festius. A més, en cada ciutat s’inclouen una sèrie de dies en què s’aplica la tarifa 2 (per exemple en les festes patronals o fires de cada ciutat).

(3) A Barcelona i Sevilla els taxis cobren com a suplement 2 euros més en els recorreguts nocturns dels caps de setmana i dies festius (a Oviedo suposa el desemborsament de 1,3 euros), mentre que a Màlaga també existeix aquest suplement de 2 euros, que damunt s’aplica en els recorreguts nocturns de tots els dies de la setmana.

(4) A Madrid la baixada de bandera els dissabtes i festius des de les 22 a les 6 hores ascendeix als 3,10 euros.

(5) A Múrcia les tarifes en diumenges i festius són: 4,15 euros recorregut mínim, 2,2 euros baixada de bandera i 1,1 euros el quilòmetre recorregut.

(6) Màlaga: servei mínim amb origen aeroport: 15,21 euros en horari diürn i 19,01 euros en nocturn. A Sevilla: aeroport tarifa fixa, 20,7 euros en horari diürn, 23,08 euros en horari nocturn. A Valladolid: tarifa fixa de 20 euros els dies laborables i 22 euros durant les nits i els festius. Finalment, a Logronyo: tarifa fixa de 20 euros de dilluns a divendres i 23 euros els diumenges, festius i dissabtes a partir de les 15 hores.

(7) en quatre de les 18 ciutats analitzades (la Corunya, Bilbao, Múrcia i Saragossa), els taxistes també apliquen un extra per portar animals en el vehicle. Van des dels 69 cèntims fins a l’euro.

(8) Tarifa 2 o nocturna: malgrat que en la majoria de ciutats la tarifa nocturna i la de caps de setmana i festius és la mateixa, a Múrcia i València varia. A Múrcia existeix una tarifa específica per als caps de setmana en horari diürn -que és un 28% més onerosa que la tarifa diürna dels dies laborables i 14% més econòmica que la nocturna en dies laborables- i a València -que el cap de setmana i els festius aplica la tarifa diürna per a la “baixada de bandera” i el recorregut mínim i la nocturna per al quilòmetre recorregut i les hores d’espera.

Veure l’informe complet