Els països membres de l’Agència Espacial Europea (AQUESTA) van aconseguir finalment ahir un acord per al desenvolupament, en col·laboració amb la Comissió Europea, del projecte “Galileu” de navegació per satèl·lit, bloquejat des de fa mesos per les discrepàncies sobre la participació industrial de cada país. El vistiplau final era precisament bloquejat pel Govern espanyol, que considerava insuficient el percentatge del 9,5% assignat que els dos “pesos pesants” de l’AQUESTA, França i Alemanya, pretenien per a Espanya durant la fase de desenvolupament industrial del projecte.
Finalment, en una reunió celebrada ahir a París, la delegació espanyola va propiciar l’acord definitiu, que situa la participació d’Espanya en el 10,25% (56,1 milions d’euros). Fuentes del Ministeri de Ciència i Tecnologia van expressar ahir la seva “satisfacció per l’acord”, precisant que Espanya ha mantingut “una postura flexible en la negociació”, però garantint en tot moment el nivell de retorns industrials.
L’objectiu del projecte “Galileu”, primer que impulsarà l’AQUESTA en col·laboració amb l’Executiu comunitari, és el desenvolupament d’un sistema global de navegació per satèl·lit, que trencarà la dependència existent amb el sistema estatunidenc GPS. El sistema europeu estarà en funcionament en 2008 i constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i 3 de reserva) situats en tres òrbites perquè la cobertura sigui mundial. “Galileu” tindrà múltiples aplicacions en l’àrea del transport (control del trànsit per carretera, navegació marítima, xarxa de ferrocarrils…) i de les comunicacions (transmissió de dades entre ordinadors).
El desacord entre els països de l’Agència Espacial Europea va sorgir quan el Regne Unit va decidir entrar plenament en el projecte, la qual cosa va obligar a reajustar les contribucions de tots els socis. Els líders industrials del projecte -Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit- pretenien que les retallades s’apliquessin fonamentalment a la resta de països. Espanya inicialment anava a contribuir amb un 11%, percentatge que després va voler reduir-se al 9%.
