Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La pasta, un carbohidrat amb beneficis metabòlics

En comparació amb altres carbohidrats com el pa blanc, l'arròs blanc o les patates, la pasta s'associa amb una millora en el risc cardiometabólico, segons confirma un estudi recent
Per Sonia Recio 15 de setembre de 2025
carbohidrato pasta
Imagen: acekreations
Les dietes basades en aliments amb baix índex glucèmic, com la pasta, han demostrat ser eficaces per a millorar el risc cardiometabólico (RCM), sobretot en persones amb resistència a la insulina. No obstant això, aquest producte habitual en la dieta mediterrània ha estat tradicionalment associat amb el risc de sobrepès, obesitat i altres trastorns metabòlics. El vincle entre el consum regular de pasta i el RCM no estava clarament definit. Ara, una recerca espanyola suggereix que substituir carbohidrats refinats per pasta pot ajudar a reduir el risc cardiometabólico en adults amb sobrepès en contextos culturals on la pasta és habitual.

📌 Ja estem en WhatsApp i Telegram. Entra i segueix-nos!

Què és l’índex glucèmic

L’índex glucèmic (IG) mesura la rapidesa amb la qual un aliment eleva el nivell de sucre en sang després del seu consum. Els aliments amb baix IG alliberen glucosa de manera gradual, la qual cosa ajuda a mantenir la glucèmia estable i afavoreix la salut metabòlica. Això és especialment beneficiós per a persones amb resistència a la insulina, una condició que pot derivar en diabetis tipus 2 i altres problemes cardiometabólicos.

Només els aliments que contenen carbohidrats tenen IG; carns i peixos, per exemple, no ho posseeixen. Però tots els carbohidrats no són iguals:

  • Els carbohidrats simples —com el sucre i els dolços— solen tenir un IG alt perquè es digereixen ràpidament i eleven la glucosa i insulina en sang de manera brusca. Aquest efecte estimula l’apetit, fomenta el dipòsit de greix i, en excés, s’associa amb sobrepès, obesitat i alteracions metabòliques.
  • D’altra banda, els carbohidrats complexos —presents en la pasta, cereals integrals, llegums i uns certs vegetals— solen tenir un IG baix, per la qual cosa la glucosa s’allibera de manera més lenta i sostinguda, ajudant a mantenir el metabolisme en equilibri.
parella espaguetis
Imatge: Brokoola

La pasta, “el millor del pitjor” entre els carbohidrats complexos

Les dietes basades en aliments amb baix índex glucèmic han demostrat millorar el risc cardiometabólico, especialment en persones amb resistència a la insulina. No obstant això, la relació específica entre el consum habitual de pasta i aquest risc no estava del tot definida, fins fa poc. Un estudi realitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha analitzat aquesta connexió amb resultats esclaridors.

Un dels seus autors és Jordi Salas Salvadó, catedràtic de Nutrició en la URV i investigador principal del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CiberOBN), qui confirma que la pasta refinada no resulta tan perjudicial per als factors de risc metabòlic —com l’obesitat abdominal, els triglicèrids elevats, el colesterol HDL baix, la hipertensió o la glucosa alta— com s’havia assumit tradicionalment.

A més, la pasta cuita al dente i l’elaborada amb farina integral posseeixen un índex glucèmic més baix, la qual cosa evita pics bruscos de glucosa en sang i contribueix a millorar aquests paràmetres metabòlics. “Podríem cridar-la ‘el millor del pitjor’ dins dels carbohidrats refinats”, assenyala l’expert.

Com es va realitzar l’estudi

Emmarcat en el projecte PREDIMED-Plus, amb la col·laboració de 23 institucions espanyoles, l’estudi va analitzar a 6.000 persones amb alt risc cardiovascular —sobrepès, obesitat, síndrome metabòlica, hipertensió o colesterol HDL baix—, tots ells inclosos en un programa de pèrdua de pes.

Els participants van ser avaluats abans i dos anys després d’iniciar una dieta hipocalórica amb la finalitat de determinar l’impacte del consum de pasta refinada en diferents factors de risc. El consum de pasta es va quantificar tant en grams diaris com en nombre de porcions diàries.

aliments carbohidrats
Imatge: congerdesign

Principals conclusions de l’estudi

Els investigadors van arribar a diverses conclusions importants:

  • Les persones que consumien pasta amb major freqüència van aconseguir una reducció significativa en pes corporal, índex de massa corporal (IMC) i perímetre de cintura. “Els qui prenien una ració diària de pasta, dins d’una dieta restringida, van perdre 1,2 quilos més i van reduir dos centímetres addicionals de cintura en comparació amb els qui no la incloïen”, destaca Salas Salvadó.
  • Fent anàlisis estadístiques complexos, els investigadors van observar que les persones que reemplaçaven pa blanc, arròs blanc i patates per pasta també van experimentar millores addicionals en aquests paràmetres, baixada de pressió arterial i augment del colesterol HDL, el “colesterol bo”.
  • No es va observar cap associació adversa entre el consum de pasta i la pressió arterial (mesura als dos anys), ni amb els marcadors de glucèmia o control lipídic (mesurats a l’any).

En conclusió, substituir el pa blanc, l’arròs blanc o les patates per porcions equivalents de pasta pot ser una estratègia efectiva per a reduir el risc cardiometabólico en adults majors mediterranis amb sobrepès o obesitat. Encara que aquest benefici s’observa especialment en contextos on la pasta és un aliment habitual, la seva efectivitat ha de confirmar-se en altres poblacions i estils de vida.

Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin, Whatsapp, Telegram o Youtube