Hi ha moltes maneres de viure de lloguer, sense importar que sigui una família, quatre estudiants o qualsevol nou model de convivència. Els pisos compartits, la reserva d’una sola habitació o l’agrupació de diversos demandants d’habitatge s’imposen entre els treballadors el salari dels quals no arriba per viure pel seu compta amb certa folgança. En aquest reportatge es detallen aquestes alternatives, així com el recurs de llogar un micropiso o el d’accedir a la Renda Bàsica d’Emancipació.
Viure en una habitació llogada
La crisi econòmica ha disparat el nombre d’alternatives perquè els ciutadans puguin disposar d’un habitatge a un preu assequible. Totes parteixen del lloguer com a règim d’ocupació, però importen nous models de convivència on els pisos compartits o la reserva d’una sola habitació s’imposen.
Per constatar aquesta tendència n’hi ha prou amb anar a les xifres que posen de manifest que el nombre de cases que ofereixen habitacions en règim de lloguer s’ha incrementat en un 150% durant els últims mesos, segons el portal immobiliari idealista.com.
Els inconvenients de viure en una habitació llogada són la limitació d’espai i compartir les estades comunes amb altres persones
Aquest model s’ha implantat com una de les solucions més requerides per buscar habitatge, sobretot en el cas dels joves que desitgen emancipar-se i no poden optar per altres fórmules més satisfactòries a causa de les seves manques econòmiques. En arrendar una habitació per quantitats mòdiques poden disposar d’espai propi per desenvolupar la seva vida. El preu, que es formalitza a través d’un acord entre ambdues parts, en general no puja de 150 euros al mes.
No obstant això, el lloguer d’habitacions es regula mitjançant el codi civil, i la durada serà la que es pacti en el contracte, sense pròrroga possible per part de l’inquilí . En redactar-se el contracte haurà de figurar el dormitori que ocuparà, l’import i la forma de pagament, la durada del contracte i els serveis als quals tingui dret (cuines, saló, telèfon, Internet, etc.).
Com a principals inconvenients d’aquesta alternativa destaquen la limitació d’espai i el fet de compartir les estades comunes amb altres persones.
Micropisos
Una altra opció de lloguer és decantar-se pels petits pisos, d’entre 15 i 25 metres quadrats, molt més assequibles per a les economies més ajustades. Si bé l’oferta és inferior a la d’un altre tipus d’habitatges, el desemborsament serà també molt menor. Aquest tipus de cases, difícil de detectar en l’actual oferta immobiliària, està repartit per totes les províncies espanyoles, ja sigui en règim de lloguer o en venda.
El seu principal desavantatge és la seva mínima grandària, apte tan sol per a una persona. És habitual que suposi una alternativa “pont”, fins que s’aconsegueix una opció millor per viure.
Pisos compartits
No queden aquí les propostes per abaratir l’ocupació d’un habitatge, ja que un altre model pel qual es poden decantar els demandants és l’agrupament de diverses persones per conjuminar esforços i poder afrontar el lloguer d’una casa àmplia i amb millors serveis per menys diners.
Per aconseguir aquests objectius, els anuncis en premsa, en els fanals i semàfors i en centres educatius són les eines preferides pels usuaris per reclutar nous “companys” amb els quals conviure.
Els inquilins són, gairebé sempre, joves, estudiants o persones amb la seva primera ocupació que no es coneixen entre si. Fins i tot des de les administracions locals es potencia aquesta forma de lloguer en desenvolupar programes de pisos compartits per a joves. Però en l’actualitat, s’estan sumant divorciats, aturats o treballadors amb salaris baixos.
Renda Bàsica d’Emancipació
Una altra alternativa de la qual disposen els joves per accedir al seu propi habitatge és acollir-se a la Renda Bàsica d’Emancipació.
Els requisits per accedir a aquesta ajuda són que els demandants tinguin entre 22 i 30 anys i disposin d’uns ingressos inferiors a 22.000 euros. La durada màxima és de quatre anys.
Si bé semblava que aquestes ajudes anaven a eliminar-se com a conseqüència de les retallades en despeses socials, al final s’ha decidit mantenir-les, i el Ministeri de Foment destinarà 40 milions a la Renda Bàsica d’Emancipació en 2014 perquè els joves puguin independitzar-se.
L’alberg és un establiment per a allotjaments de caràcter temporal i en el qual tenen cabuda persones en situació d’exclusió social, sense llar o que presentin algun tipus d’emergència social. Se’ls proporciona allotjament i manutenció, encara que per un període de temps limitat, sense cap cost. No obstant això, no pot ser un lloc de residència permanent i requereix d’unes mínimes normes de convivència entre els allotjats.
La majoria d’administracions públiques, però sobretot les autonòmiques i locals, presten aquest servei social. Aquests centres compten amb dormitoris específics per a homes i dones, però també amb altres serveis complementaris com els de orientació i assessorament, higiene personal o d’alimentació, entre els més destacats.
