El plàncton oceànic creix en major mesura després de la floració de les algues, però fins al moment havia estat difícil documentar una relació entre el contingut de clorofil·la en l’aigua del mar i l’abundància de plàncton, una font importantíssima d’aliment per a moltes espècies marines. Ara, un estudi publicat en l’últim nombre de la revista “Science” ha trobat que hi ha un acoblament entre tots dos organismes.
Un equip d’investigadors dirigit per William Li, de l’Institut d’Oceanografia Bedford, en Nova Escòcia (Canadà), va agafar mostres i va monitorar la concentració de clorofil·la i l’abundància de plàncton en 49 llocs de la plataforma continental de Nova Escòcia i en el Mar del Pagès, tant a la primavera com a la tardor.
Aquests experts van trobar que sempre i onsevulla que les algues augmentessin o disminuïssin, el mateix ocorria amb el plàncton. En l’oceà, aquests organismes interactuen en distàncies petitíssimes. Per això, la recerca conclou que algues i plàncton formen un tàndem, incrementant o decreixent en nombre al llarg de molts anys i d’extenses àrees.
