Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’ambliopia o “ull vague”

Un trastorn oftalmològic que pot corregir-se completament si es tracta abans que el nen acabi de desenvolupar el sistema visual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09deMaigde2005

L’ambliopia, més coneguda com a “ull vague” o “mandrós”, és un trastorn oftalmològic que indica pèrdua de visió en un ull, provocada per la falta d’ús durant la infantesa. Generalment, l’ambliopia es produeix perquè el cervell afavoreix el desenvolupament de la visió d’un dels dos ulls respecte a l’altre. A vegades, aquesta disminució en l’agudesa visual no és originada per cap alteració física visible i pot produir-se en tots dos ulls al mateix temps. L’ull vague haurà de corregir-se abans que el nen o la nena que el pateix abast els set anys, edat aproximada de maduració del sistema visual. Després, qualsevol tractament es mostrarà inefectiu.

Detectar i prevenir a temps

Les cèl·lules cerebrals encarregades de la visió que no han estat estimulades durant la infantesa no poden desenvolupar-se després. Per això, l’oftalmòleg José Ignacio Castresana posa l’accent en la importància de detectar i tractar a temps l’ambliopia en els nens: “Si tractem el problema abans que el nen aconsegueixi l’edat límit en la qual desenvolupa la visió, que sol oscil·lar entre els set i els nou anys, podrem prevenir un mal visual irreversible i permanent. Si es detecta a temps -prossegueix aquest oftalmòleg-, és possible que el nen recuperi el 80% o fins i tot el 100% de la visió”.

Si bé l’ambliopia és un problema que algunes vegades no es reconeix a simple vista, a vegades pot venir acompanyada de diversos símptomes: ulls que es voltegen cap a dins o cap a fora, falta de percepció de la profunditat i ulls que no funcionen junts. A més, els antecedents familiars en germans majors o en els pares també són un motiu d’alerta.

A l’hora de descobrir aquest trastorn, una dificultat afegida que apunta José Ignacio Castresana és que el nen “no és capaç de reconèixer la seva falta de visió perquè sempre ha vist de la mateixa forma i per a ell veure menys és el normal”. Malgrat això, Castresana observa “que els pares cada vegada tenen més consciència sobre els controls oftalmològics que han de passar els nens. Encara que no tinguin clar el concepte d’ambliopia, sí que saben el que és l'”ull vague” i també que és un risc comú durant la infantesa”. A vegades els exàmens es duen a terme en el col·legi o en la consulta del pediatre.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Les causes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions