El vicepresident del Govern, Mariano Rajoy, va admetre ahir que en la popa del petrolier “Prestige” existeixen tres noves esquerdes que se sumen a les dues trencaments ja detectats pel batiscafo francès “Nautile”. Cinc avaries en la zona menys danyada del petrolier, ja que la proa està molt més esquerdada que la popa i per ella flueixen almenys 300 litres de fuel-oil diaris a través de quatre regueres, segons dades del centre francès de recerca contra la contaminació marítima.
Segons va confirmar Rajoy, l’Executiu no descarta cap de les hipòtesis i està preparat fins i tot per al pitjor. Malgrat els contratemps, Rajoy va assegurar que no s’han detectat variacions ressenyables en les taques aparegudes en la zona de l’enfonsament, on es van localitzar tres concentracions de cru amb una superfície superior a uns 400 quilòmetres quadrats.
Almenys ara com ara, els vents bufen des del sud i el sud-oest i són favorables, però el vaixell anticontaminació noruec desplegat en la zona de l’enfonsament sofreix serioses dificultats per a recollir el fuel. No pot fer-ho al ritme desitjat, segons Rajoy, perquè la “taca no té densitat suficient, malgrat la seva enorme extensió”.
El vicepresident també va anunciar l’obertura d’una comissió científica encarregada d’estudiar, entre altres coses, com pot evolucionar el fuel enfonsat, quant cru continua vessant-se en alta mar i quines mesures cal prendre.
El “corrent de Nadal”
D’altra banda, les masses de fuel aparegudes en el litoral de Cantàbria i del País Basc procedeixen, segons les evidències dels investigadors, dels vessaments abocats pel petrolier durant els dies en què va ser arrossegat pels remolcadors sense rumb cert.
“Les taques que aquests dies estan sent retirades al Cantàbric són les que es van desprendre del petrolier durant els primers dies”, assegura Enrique Nogueira, un investigador gallec que treballa en el Centre Oceanogràfic de Gijón. Aquestes masses de combustible es van fragmentar i, arrossegades pel vent del Nord-oest, es van aproximar a pocs quilòmetres de la costa cantàbrica on van ser atrapades per l’anomenat “corrent de Nadal”, afirma Nogueira.
Aquest corrent (que avança a uns 540 metres per hora) es forma on acaba la plataforma continental. És en aquest talús que descendeix bruscament des dels 200 als 1.000 metres on reina aquest corrent d’aigua càlida i més salada. “És com un riu que corre dins de l’oceà”, explica Nogueira. El “corrent de Nadal” o corrent de talús corre paral·lela a la costa, en la zona del cantil i voreja la Península Ibèrica, des de Portugal a la plataforma francesa i prossegueix per les Landes i Bretanya. Qualsevol objecte flotant o submergit que caigui en el seu radi d’acció és arrossegat en paral·lel a la costa fins que, per efecte dels vents o els temporals, és dipositat en penya-segats i platges. “Aquest corrent està sempre en funcionament”, subratlla Enrique Nogueira.
Científics anglesos han demostrat que boies marcades i alliberades en una posició similar on es va enfonsar el “Prestige” van arribar a Astúries en tot just 20 dies i amb “trajectòries molt similars” a les seguides aquestes setmanes per les taques de fuel.
El corrent actua en tota la columna d’aigua, des del fons fins a la superfície. Aplicant-ho al fuel del “Prestige”, expliquen els investigadors, que el cru que, per la seva densitat, encara no hagi aflorat a la superfície després d’haver escapat dels dipòsits del petrolier estaria viatjant en aquests mateixos moments enfront de la costa cantàbrica esperant el moment d’arribar a la superfície. Una vegada a flotació, queda a la mercè dels vents dominants.
“El pitjor està per venir”, vaticina Nogueira. L’investigador parla d’una marea negra que encara no es veu, que viatja submergida amb el “corrent de Nadal” i que es va dipositant en els fons marins, més difícils de regenerar que les zones costaneres. En aquest viatge submarí, el fuel es va emulsionant, barrejant-se amb aigua i amb partícules de sorra, la qual cosa ho fa més dens, més viscós i pesat, enfonsant-lo per sota dels nivells inferiors de les marees.
