Els paranys de Volkswagen destapades a Estats Units (EUA) serien solament la punta de l’iceberg de tot el sector de l’automòbil. Així ho destaquen des de la Federació Europea de Transport i Medi ambient, que representa a unes 50 organitzacions ambientals i activistes per un transport sostenible a Europa. Un dels seus responsables, Nico Muzi, assenyala les fallades del sistema de verificació europeu, que estan permetent que els cotxes puguin superar en alguns casos més del 50% de les emissions autoritzades. A més de danyar el medi ambient i la salut pública per l’augment de la contaminació, aquest frau suposa que els europeus gastin de mitjana a l’any 450 euros de més en combustible, calcula Muzi.
“Els paranys de Volkswagen serien solament la punta de l’iceberg del sector de l’automòbil”Sí. Deu dies abans que l’agència estatal americana anunciés la il·legalitat dels diésel de Volkswagen, publiquem un informe amb resultats de 23 models nous de cotxe en carretera que havien de complir la nova norma EURO 6. D’ells, 21 no la complien. La diferència de les emissions preses en les proves de laboratori i les que es registren en carretera excedeixen una mitjana del 40%, i alguns models fins i tot superen més del 50%.
No tenim proves concloents, però sí moltes sospites. El problema és que les autoritats de verificació europees no estan fent el seu treball, i per això han estat els americans els que han assenyalat que els nostres productes no són legals. A Europa s’està posant a la guineu a cuidar el galliner, al Ministeri de Transport, amb tots els seus incentius i relacions amb la indústria.
Haurien de ser les autoritats les que investiguin, com van fer els americans. És un problema nacional, de les autoritats d’homologació. Ningú controla que facin el seu treball, i per dur-ho a terme necessiten els diners de la indústria. El sistema fa aigües per tots costats.
“El diésel hauria de perdre els seus beneficis fiscals”Necessitem una reforma total del sistema, dels test, que siguin més propers a la conducció real en carretera, que hi hagi un sistema de control i homologació més real. Els americans agafen entre el 10% i el 15% dels models de cotxes que caminen en la carretera i els fan un re-test, un altre control, i aquí s’adonen.
Els Estats membres europeus es gasten un bilió d’euros anuals en sanitat pública per problemes causats per la contaminació de l’aire. No dic que el vehicle diésel sigui l’únic responsable, però a les ciutats és una de les raons fonamentals, i ens afecta a tots: es parla de mig milió de defuncions prematures a l’any a Europa (dades de 2012). És la segona causa mediambiental de mort a Europa.
Per a un conductor i un automòbil mitjà parlem de 450 euros a l’any en combustible de més que ha de gastar pel que fa al que diu el fabricant quant a emissions de CO2. Això és així perquè el CO2 ve directament de la quantitat de combustible que consumeix el cotxe. Hem analitzat 600.000 vehicles en 11 bases de dades en 2014 i la mitjana és un 40% més d’emissions. Aquesta bretxa ha crescut en els últims anys, perquè en 2001 aquest desfasament era del 11%.
Els fabricants han invertit a trucar els test, en comptes d’introduir la tecnologia que ja existeix per reduir emissions reals en la carretera. El sector de la indústria de l’automòbil és l’únic en el qual les emissions, especialment dels gasos d’efecte hivernacle, segueixen creixent a Europa.
Així és. Es pot veure amb el comportament dels mercats, que estan penalitzant a gairebé totes les marques. A més, els problemes no solament estan en el test del contaminant de l’aire, sinó també en el CO2 i l’eficiència del combustible, i tant en el diésel com en el gasolina.
“Els fabricants de cotxes han invertit a trucar els test, en comptes de la tecnologia ja existent per reduir emissions reals”El diésel hauria de perdre els seus beneficis fiscals. No es pot defensar ja l’indefensable. La indústria del cotxe europeu ha apostat massa per aquesta tecnologia. En el cas espanyol és una bogeria: el 66% dels automòbils són diésel. Hi ha 700.000 vehicles diésel il·legals a Espanya, per la qual cosa ha reconegut Volkswagen. A més, posem en dubte que el diésel sigui tan eficient com diuen. I el diésel no ens salvarà del canvi climàtic. Un cotxe híbrid ho fa millor, un d’elèctric molt millor, especialment si l’electricitat és renovable. Ara cal fer una reflexió sincera amb la indústria i parlar cap a on es vol apuntar. Els xinesos tenen poc diésel, els brasilers ho van prohibir, a Estats Units és el 2%.
Sí, el sistema de govern de les empreses és bastant pervers. Les grans famílies del sector tenien abans la idea que la companyia perdurés en el temps. Però la visió dels actuals executius és a curt termini, i poden prendre decisions que a llarg termini destrossin la seva empresa. Sembla que el de Volkswagen va començar en 2008-2009, quan Martin Winterkorn era el cap de R+D i quan les normes europees van començar a ser cada vegada més estrictes. Crec que hi ha molts enginyers en el sector als quals no els agrada això, que volen fer productes millors, però com han rebut el mandat d’a dalt… i pensaran que per què han malgastat aquests anys buscant la manera de trampear en comptes de fer un producte millor.
L’organització de consumidors italiana Altro Consum ha pres ja accions legals pel consum de combustible, i és una primera mesura excel·lent. A EUA són més estrictes amb els controls perquè no se li pot mentir al consumidor. També es pot demanar més transparència, com la idea de l’etiqueta ecològica que porten els electrodomèstics, per exemple.
