Es viatja menys, es compra menys roba, s’inverteix menys en Borsa… La crisi passa factura al consum intern i a les decisions d’inversió. No obstant això, un dels productes financers que millor sobreviu en aquesta etapa de deterioració econòmica és el segur metge privat. Les asseguradores d’aquest sector han incrementat els seus ingressos. En els primers nou mesos de l’any, aquest segment ha guanyat un 5,5% més que en 2008, fins a aconseguir 4.500 milions d’euros en cosines gestionades. José Luis de la Torre, director de màrqueting de DKV Segurs, afirma que l’explicació resideix que, encara que aquest segur no aconsegueix la categoria de ben bàsic, cada vegada ocupa un lloc més important en les llars. La gent es resisteix a prescindir d’ell i ja són 10.300.000 els ciutadans que compten amb segur metge privat. No obstant això, en aquest mercat també hi ha canvis. Ara les entitats mostren una agressivitat inusitada per aconseguir nous clients; el sector està immers en una guerra de preus.
Entre la societat imperava fins fa poc la idea que el segur de salut era un bé de luxe, però no és cert. Ja hi ha molta gent que considera el seu segur de salut com un bé, no de primera necessitat però sí molt important i necessari. No prescindeixen d’ell ni tan sols en situacions econòmiques desfavorables.
Un ampli segment de la població valora molt l’avantatge de ser atès amb rapidesa, de manera no massificada i amb un tracte personal de qualitat. D’altra banda, cada vegada més, les empreses inclouen el segur metge com una forma de retribució a l’empleat.
Un bon quadre mèdic, que sigui àgil en realitzar els tràmits, en donar autoritzacions, que proporcioni un bon servei al client -tant presencial com a telefònic-, que es puguin realitzar les gestions de manera còmoda… Un problema de salut exigeix immediatesa, facilitat en els tràmits, empatia cap al client i esforç per part de la companyia per solucionar la situació.
A més, cada vegada més influeixen altres factors, com el fet que la companyia sigui responsable i faci esforços que repercuteixin en la creació d’una societat millor. Això influeix en empreses de qualsevol sector i les d’assegurances no tenen per què estar al marge.
“Cada vegada més, les empreses inclouen el segur metge com una forma de retribució a l’empleat”
Hi ha una autèntica guerra de preus. Aquesta situació ha provocat, en alguns casos, greus problemes de certes companyies que han apostat pel creixement sense mirar massa la rendibilitat i la sostenibilitat. Aquesta pressió en els preus ha provocat oscil·lacions importants en les cosines que es cobren als assegurats d’un any per a un altre, amb el consegüent descontent i una mala percepció general del sector.
És habitual que el client esculli entre la gamma de productes d’una companyia i contracti el que més s’ajusti a les seves necessitats i mitjans. Amb freqüència, subscriu un segur de reemborsament de despeses amb els límits que consideri millor, o bé un producte de cobertures completes amb un quadre mèdic concertat més o menys extens, en funció dels serveis que busqui i els diners que vulgui pagar.
Altres clients contracten certs mòduls de cobertura perquè només paguen pels serveis que de debò necessiten. Fins ara, la demanda d’aquest tipus d’assegurances no ha estat molt forta, però en un futur hi haurà moviments cap a aquest model, on s’eliminen o s’afegeixen cobertures en funció de la necessitat del consumidor. En qualsevol cas, aquest desitja tenir la seva salut coberta enfront de tot tipus de riscos, o de gairebé tots, i després decideix, si ho desitja, accedir a més o menys mèdics i clíniques, amb llibertat a tot el món o amb un quadre concertat en un àmbit nacional, local, etc.
“Cada vegada més segurs possibiliten contractar només certs mòduls de cobertura i pagar pels serveis que de debò es necessiten”
Depèn de la situació del client, la zona geogràfica on viva o la seva percepció de la medicina pública, entre unes altres. Alguns usuaris pensen que tenen ben coberta l’assistència primària perquè viuen en localitats petites on hi ha molta proximitat al metge general i, per tant, només desitgen subscriure especialistes i hospitalització. Uns altres poden pensar el contrari.
En qualsevol cas, les dones es decanten per les especialitats de pediatria i ginecologia, que marquen molt el tipus de pòlissa que se subscriu.
Tenim experiència en aquest tema ja que gestionem un hospital públic en Denia (Alacant) i considerem que aquesta fórmula és molt positiva. La percepció del client també és favorable perquè s’introdueixen paràmetres de gestió privats en serveis públics i conceptes que li beneficien.
A Espanya, almenys fins al moment, el sistema de salut públic i privat conviuen bé. Tenim una sanitat universal que ha augmentat molt el nombre d’usuaris a causa de la forta immigració i que compta amb uns nivells alts de qualitat professional i de mitjans tècnics. Els seus problemes són de servei o rapidesa. El sistema privat, per la seva banda, compta amb una alta qualitat assistencial, que és capaç d’arribar a un bon percentatge de la població amb una percepció molt positiva.
