Anar caminant o amb bici al col·legi és una forma assequible, pràctica i sostenible amb innombrables beneficis per a la salut dels nens a nivell físic i mental, com apunta un estudi recent de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP). No obstant això, en moltes ocasions no queda més remei que acudir al centre escolar amb autobús o amb cotxe particular. La tornada al col·le comporta el retorn a les carreteres de centenars d’autocars amb milers de nens des dels 2 anys. Viatgen assegurances? No sempre. Ho reconeix el president de l’Associació Nacional de Seguretat Infantil, Mikel Garrido. Però aviat això podria canviar, com avança en aquesta entrevista.
Els nens viatgen assegurances amb autobús?
Estadísticament, l’autobús és un mitjà de transport segur quant a mortalitat, però no s’han fet estudis referents a accidentabilidad. Tan sols hi ha un sobre autobús escolar de fa uns anys als Estats Units i les dades són esgarrifoses i dantesques, perquè la quantitat de menors que per un accident (frenada, petit cop) van haver d’acudir a un hospital va ser cinc vegades major de la pitjor dada amb el qual treballaven: mandíbules desencaixades, glòbuls oculars rebentats, bretxes, maluc, espatlles… seqüeles per a tota la vida. Així que, si ens basem en accidentabilidad, l’autobús no és segur, i tan sols és obligatori el cinturó de seguretat de dos punts.
I són insuficients…
En menors sí. I per a adults, aquest cinturó no evita que impacti contra la butaca de davant. Està archidemostrado que són de tot menys segurs. De fet, estan prohibits en els automòbils.
I alguns autobusos ni ho tenen.
Exacte. El cinturó de seguretat de dos punts és obligatori des d’octubre de 2007.
Quina és la solució?
L’ideal serien cinturons de tres punts com en el cotxe i, en el cas de menors, l’ús de sistemes de retenció (SRI) homologats. No s’entén que la sensibilització que s’està fent amb el cotxe (multes, normativa, campanyes) amb l’autobús no serveixi. És com si la física canviés, i no és així. Per això estem tractant de demostrar que el vàlid per a l’automòbil ha de ser-ho amb autobús.
Té patentat des de fa uns anys un sistema homologat per a usar en autobusos de tota Europa.
Un sistema de retenció per a cotxe no val per a autobús. Les companyies demanaven que fos petit, lleuger i fàcil d’instal·lar i guardar, perquè no són autobusos sol de transport escolar, sinó que primer porten a treballadors, després nens, després una excursió de jubilats… Per això creguem la Kidy Bus. I precisament, al juliol la GRSP, que és l’agrupació mundial de normatives en matèria de seguretat, per primera vegada en la seva història ha informat que els sistemes de retenció infantil homologats per a cotxe no ho estan per a autobusos, la qual cosa complica encara més poder donar una solució real a la necessitat actual. D’aquí la importància del nostre sistema de retenció.
Quin acolliment té?
Bona per part de la demanda social. Una altra cosa és la part empresarial, perquè es basen en el fet que compleixen la llei. I és una llei gens clara perquè diu que els menors han de viatjar sempre amb un sistema de retenció infantil, però que, si no disposen d’això, podran usar un cinturó de seguretat sempre que sigui adequat a la seva edat, alçada i pes. I és aquí on està el dilema, perquè s’ha demostrat que el cinturó no és adequat per a un menor.
I menys per als menors de 3 anys, que cada vegada viatgen més en bus.
Per a la llei actual no existeixen els nens de 0 a 3 anys; no els esmenta. Hi ha un buit legal. Per això el passat curs es va crear un conflicte a Euskadi. En normalitzar-se l’escolarització d’infantil als 2 anys com a València, o portes al teu fill amb el teu vehicle particular o li muntes en l’autobús, però com? El Govern basc va voler eliminar el servei de transport escolar per a aquestes edats perquè s’incomplien les mesures de seguretat, però al final els va deixar transportar-los, si els pares signaven un escrit eximint-li de cap responsabilitat.
I no es planteja un canvi?
És una enorme patata calenta per a la Direcció General de Trànsit (DGT) que no sap com atallar. En 2017 es va presentar un projecte no de llei on s’insta a igualar la seguretat infantil en l’automòbil i en l’autobús i a l’obligatorietat d’usar sempre SRI. Quan passa a projecte de llei? Quan l’Administració coixa aquesta patata calenta i ho resolgui de manera immediata o, lamentablement, quan hi hagi un accident greu. Però, després de molt de temps, arran de la declaració del GRSP per fi s’han creat dos grups de treball que poden agilitzar els passos per a donar major seguretat al transport escolar: un liderat per la DGT i que presideixo, format per Confebus, governs com la Generalitat i associacions de col·legis públics; i un altre interministerial, perquè la problemàtica és legal.
