Una de cada tres persones segueix una dieta insana

Un grup d’experts independents, coordinats per l’Institut de Recerca International de Política Alimentària (International Food Policy Research Institute, IFPRI) acaba de publicar un extens document titulat ‘Informe Global de la Nutrició’ (Global Nutrition Report). En aquest informe, en el qual ha col·laborat la Comissió Europea, entre altres organitzacions, es llegeix que una de cada tres persones al món segueix una dieta insana que compromet el seu estat de salut a curt o llarg termini.

El problema de la malnutrició, en xifres

La malnutrició pot ser-ho tant per excés com per defecte. Encara que el nombre de persones afectades per diferents tipus de malnutrició no es pot sumar (perquè una persona pot patir més d’un tipus de malnutrició), tant l’informe com un annex titulat ‘Els 50 nombres del desafiament nutricional del món’ recullen aquestes colpidores dades:

• 2.000 milions de persones sofreixen malnutrició per una insuficient ingesta de micronutrientes.
• 1.900 milions d’adults tenen sobrepès o obesitat.
• 794 milions de persones no prenen suficients calories.
• 161 milions de nens menors de cinc anys presenten un retard del creixement, 51 milions no pesen prou per a la seva altura (perdut) i 42 milions tenen excés de pes. Cap d’ells està creixent de forma saludable.
• 1 de cada 12 adults a tot el món pateix diabetis tipus 2.
• Les xifres d’obesitat són altes i van en augment en 127 països.
• Cap país del món ha revertit les seves xifres d’obesitat.

Gairebé 90 quilos anuals d’aliments insans

A Espanya, en tot cas, la gran majoria de la població que presenta malnutrició ho fa per excés. Això guarda relació, entre altres aspectes, amb el fet que el nostre sistema alimentari ens aporta una gran abundància i varietat d’aliments de diferent qualitat. Això té una connotació positiva, atès que evita la desnutrició, però també negativa, perquè “contribueix a generar dietes insaludables, cada vegada més freqüents”, segons s’observa en l’informe de l’IFPRI.

També es detalla que en el nostre entorn cada persona ingereix entre 80 i 90 quilos anuals d’aliments “ultraprocesados”. Es defineixen com a productes que presenten una alta densitat energètica (moltes calories en poc volum) i tenen grans quantitats de sal i sucre afegits, però que són pobres en micronutrientes essencials.

Així mateix, prenem “grans quantitats de carns vermelles i processades”, alguna cosa que, en les seves paraules, “presenta conseqüències negatives tant per a la salut com per al medi ambient”. La dada no hauria de sorprendre, donada la recent postura de l’Organització Mundial de Salut de considerar a les carns vermelles i processades com implicades en alguns tipus de càncer, segons es va abordar en l’article ‘Podem o no podem menjar carns vermelles i processades?‘.

El nostre patró d’alimentació ens predisposa a patir malalties cròniques i per aquest motiu l’informe hagi descrit com estan a Espanya tres factors de risc molt relacionats amb l’alimentació: hipertensió, hiperglucemia i hipercolesterolemia. Els seus càlculs revelen que el 10% de la població adulta espanyola té elevades les xifres de glucosa sanguínia (hiperglucemia), el 56% presenta nivells de colesterol per sobre del normal (hipercolesterolemia) i el 37% té massa alta la tensió arterial (hipertensió). Quant al pes corporal, el 58% dels adults espanyols presenta sobrepès, mentre que el 24% pateix obesitat.

Com abordar aquesta situació?

Existeixen molts tipus d’intervencions que poden implementar-se en diversos àmbits per prevenir o gestionar les dietes poc saludables, l’obesitat i les malalties no transmissibles relacionades amb la nutrició. Es troben en les campanyes de màrqueting social en entorns comunitaris, l’educació nutricional a les escoles, l’assessorament en Atenció Primària per part de dietistes-nutricionistes i, fins i tot, en alguns casos, la cirurgia bariátrica.

Però una intervenció que no s’ha d’obviar és el control del màrqueting d’aliments. A manera d’exemple, en l’informe es llegeix que moltes companyies que venen substituts de la llet materna “continuen violant el Codi Internacional de Comercialització de Succedanis de Llet Materna de diverses maneres, fins i tot als països en els quals existeix una legislació nacional sobre aquest tema”. Igual de polèmica és la situació, en la seva opinió, en el màrqueting d’aliments complementaris per a bebès.

L’informe va més enllà del mer abordatge de les dietes insanes o les malalties cròniques, atès que al món existeixen molts casos de desnutrició. Per aquest motiu els autors del document proposin afrontar quatre àmplies àrees per solucionar tots dos problemes alhora:

• Accions i estratègies polítiques per millorar la nutrició.
• Desenvolupament d’entorns alimentaris que permetin seguir una dieta saludable durant totes les etapes de la vida.
• Accions dutes a terme durant els primers 1.000 dies després de la concepció, així com durant el període preconcepcional.
• Promoció de sistemes alimentaris respectuosos amb la nutrició.

Sis missatges clau sobre la malnutrició

Després de l’anàlisi de les dades presentades en l’informe, els investigadors consideren important emetre sis missatges clau i deu trucades a l’acció. Els sis missatges clau són els següents:

• 1. Posar fi a la malnutrició en totes les seves formes impulsarà el desenvolupament sostenible.
• 2. Els avanços per reduir la malnutrició són lents i desiguals. La malnutrició per excés (obesitat) va en augment.
• 3. Cal un major compromís i més finançament per abordar la malnutrició.
• 4. Les intervencions nutricionals han de dur-se a terme sense oblidar la protecció social, la política climàtica, els sistemes alimentaris i el sector empresarial, atès que això millorarà l’alimentació però també el desenvolupament sostenible.
• 5. Tots els sectors interessats han de millorar, si es vol reduir la malnutrició i promoure la sostenibilitat.
• 6. Es poden aconseguir millores significatives en la malnutrició (en totes les seves formes) en 2030.

Deu trucades a l’acció per millorar la nostra alimentació

Perquè sigui veritat que en 2030 es compleixin les millores recentment citades, en l’informe es proposen “deu trucades a l’acció”:

• 1. Elevar el paper de la nutrició mitjançant objectius de desenvolupament sostenible.
• 2. Enfortir la responsabilitat nacional relacionada amb objectius nutricionals.
• 3. Millorar la nutrició durant tot el procés de creixement.
• 4. Aconseguir, amb el finançament existent, els millors resultats nutricionals possibles.
• 5. Augmentar el finançament per a les accions nutricionals.
• 6. Implementar accions per fer front a la malnutrició en totes les seves formes.
• 7. Construir aliances entre organitzacions relacionades amb la nutrició i les referides al canvi climàtic, entorn d’objectius comuns.
• 8. Desenvolupar indicadors de l’impacte dels sistemes alimentaris en la nutrició i en la salut.
• 9. Construir una major comprensió de les funcions i responsabilitats de les empreses en matèria de nutrició.
• 10. Identificar les llacunes que dificulten dur a terme accions efectives i omplir tals llacunes.

L’objectiu dels sis missatges o de les “trucades a l’acció” és tan simple com a lloable: que els nostres fills no coneguin la paraula “malnutrició” i que hagin de buscar el seu significat en els llibres d’història.