Taronges, mandarines, aranges i llimones són les fruites cítriques més reconegudes i consumides. La temporada hivernal és la més indicada per usar taronges i mandarines en diferents receptes: com aromatizantes de salses, en vinagretes, com a condiment i decoració d’amanides o bé per donar aroma i sabor a olis o preparats de rebosteria. La combinació del seu deliciós dulzor natural amb l’equilibrat contrapunt àcid quan estan en plena saó, és a dir, en plena temporada, unit a les interessants virtuts nutricionals i funcionals (vitamina C, folatos, fibra, bioflavonoides, potassi, magnesi, calci) obliga a prendre almenys un cítric al dia com a contribució a una bona salut.
Els cítrics són fruites distingides per les seves propietats nutricionals
Bioflavonoides, fibres, pectines, vitamina C o folatos són composts naturals dels cítrics que desperten l’interès d’estudiar-se per separat per conèixer els seus efectes potencials en la prevenció i teràpia de certes patologies. Són fruites distingides per les seves propietats nutricionals, en particular, per la seva riquesa en vitamines com la C i l’àcid fólico, en fibra i en minerals com el potassi, el calci i el magnesi. En recerca sanitària i científica, crida l’atenció la varietat i quantitat de compostos fitoquímicos com els bioflavonoides, que sumen la seva acció antioxidant a la de l’àcid ascòrbic (vitamina C).
Recerca capdavantera en cítrics
Una línia de recerca recent se centra a avaluar el paper de la pectina de cítrics modificada (MCP), també coneguda com a pectina fraccionada, un polisacàrid complex obtingut de la pela i la polpa dels cítrics. La pectina cítrica modificada és rica en residus galactósidos. Aquests residus són composts que, en cultius cel·lulars “in vitro” (en laboratori) i amb animals d’experimentació, han tingut una resposta positiva en el control de determinats tipus de càncer. Aquests residus són capaços d’inhibir o bloquejar l’agregació de les cèl·lules canceroses, controlar la metàstasi o disseminar el càncer a òrgans distants.
Encara que les perspectives són esperançadores, queden moltes fases d’estudi per desenvolupar, si fos el cas, fins a aconseguir l’evidència científica sòlida del paper de la pectina de cítrics modificada com a part d’una nutrició terapèutica.
Particularitats dels cítrics que han de tenir-se en compte
A més dels incomptables beneficis nutricionals i saludables demostrats dels cítrics, aquestes fruites contenen certs compostos que poden desaconsellar el seu consum en determinades circumstàncies.
Cítrics en dejú i molèsties digestives. La vesícula biliar és el reservorio de la bilis, un líquid segregat pel fetge i necessari per a la digestió, en particular, dels greixos. La bilis s’ha de buidar de la vesícula a l’intestí quan arriben a aquesta part de l’aparell digestiu les substàncies grasses dels aliments. En diferents circumstàncies, com la presència de càlculs biliars en la vesícula, la inflamació de l’òrgan o la formació de bilis espessa, la vesícula pot no buidar-se al moment precís o amb la intensitat deguda. A aquests trastorns se’ls denomina coledisquinesias (“vesícula mandrosa”), poden ser més o menys intensos i es manifesten com pesadez abdominal, dolor en el costat dret i mal de cap.
Certs aliments tenen qualitat colagoga, és a dir, estimulen el vaciamiento més o menys intens de la vesícula biliar, la qual cosa activa la digestió. No obstant això, en persones amb l’aparell digestiu sensible, la ingesta d’aquests aliments pot acompanyar-se d’una molesta acció purgante intestinal. La taronja, i en particular el seu suc, són dos aliments que, si es prenen en dejú, poden provocar malestar lleu (nàusees, pesadez abdominal). Encara que aquestes molèsties no revesteixen gravetat, expliquen el temor d’els qui ho han experimentat a prendre el suc de taronja en dejú. No obstant això, en cas de patir colelitiasis, prendre cítrics amb l’estómac buit pot desencadenar un còlic, per la qual cosa en aquests casos estarien desaconsellats.
Sucs de cítrics i salut dental. Prendre suc de cítrics entre hores o aïllats, sense consumir alhora altres aliments no àcids, pot afavorir el desenvolupament de càries. La combinació de sucres i de substàncies àcides dels sucs de fruites cítriques afavoreix una major erosió de la dentina, amb el consegüent major risc de càries. Per tant, si es té costum de beure sucs, una bona pràctica consisteix a raspallar-se les dents per netejar la boca, de manera que els bacteris bucals no trobin substrat per actuar. S’estima que la possibilitat de tenir problemes de càries es triplica quan es prenen sucs, en comparació de la ingesta d’altres aliments que no són de naturalesa àcida ni ensucrada.
Suc d’aranja i interacció amb medicaments. La ingesta de certs sucs de fruita interfereix en l’acció de determinats fàrmacs i, en conseqüència, en el procés terapèutic. En el cas dels sucs d’aranja, està estudiat que redueixen l’eficàcia si es prenen de forma conjunta amb els següents medicaments: fexofenadina (antihistamínic), etoposida (anticancerígeno), atenolol, celiprolol i talinolol (betabloqueantes utilitzats en la prevenció d’infarts i tractament de la hipertensió arterial), ciclosporina (utilitzada en la prevenció del rebuig després del trasplantament d’òrgans) i alguns antibiòtics. També està demostrat que el suc d’aranja augmenta l’acció d’antidepressius i estatinas més enllà dels efectes desitjats, per la qual cosa hauria d’evitar-se la seva ingesta conjunta si se segueixen aquests tractaments.
