Així és com els edulcorants perjudiquen a l’intestí

Sucre o edulcorant? Per aprimar, es pot barrejar substituir els productes amb sucre (amb quatre calories per cada gram) per uns altres que continguin una substancia edulcorant amb gairebé el mateix sabor i menys calories. Però ull! Els experts adverteixen que és un error assumir que un aliment és saludable solament per no contenir sucre. De fet, “la retirada del sucre afegit d’un producte sempre implica un afegit d’edulcorants en quantitats importants”, diu el nutricionista i dietista Aitor Sánchez. I els edulcorants, apunta,”no són innocus“.Les versions edulcorades dels aliments tenen menys calories, però fan un flac favor a l’intestí, segons una recerca recent

Encara que no és cert que els edulcorants causin càncer per si mateixos, la ciència assenyala que tampoc són inofensius. Els investigadors han qüestionat altres possibles efectes poc beneficiosos d’aquestes substàncies. Mentre que alguns estudis alerten que prendre edulcorants pot incrementar l’apetit, uns altres destaquen que aquestes substàncies, igual que ocorre amb el sucre al que pretenen substituir, també poden crear addicció. I resulta, a més, que tampoc són tan útils per perdre els quilos de més com pensàvem. Els qui redueixen la ingesta de calories a través del consum d’edulcorants la compensen amb altres menjars. En altres paraules: prenen menys calories en aquest moment però, segons avança el dia, tenen més gana, per la qual cosa mengen més.

Imatge: Pixabay

Edulcorants: flac favor a l’intestíHi ha molts tipus d’edulcorants inclosos en molts productes diferents, des d’aliments fins a salses o begudes dietètiques. La seva funció és endolcir en lloc del sucre, la qual cosa significa aportar menys calories. Els cal, com la sacarina, la sucralosa i l’aspartamo, són intensament dolços en petites dosis, la qual cosa els fa idonis per usar en refrescs baixos en calories i xiclets sense sucre. L’aspartamo (a Europa s’etiqueta com I-951) està present en xiclets, iogurts, cereals, salses i fins i tot en algunes begudes marcades com light. Uns altres com el sorbitol i el xilitol aporten un major volum, com el sucre, per la qual cosa s’empren en versions edulcorades dels productes de confiteria.

Però encara que és cert que l’edulcorant té menys calories que el sucre, una recerca recent apunta que, potser, en demanar la beguda en la seva versió edulcorada, li estem fent un flac favor a la nostra dieta i en concret a la microbiota (conjunt de microorganismes) de l’intestí. I resulta que aquests diminuts inquilins, sobretot bacteris, són essencials per a la nostra salut i també per evitar problemes de trànsit intestinal.

Encara que l’abús del sucre pot suposar danys fisiològics i augmentar el risc de sobrepès i obesitat, així com de patir les malalties associades, alguns edulcorants també modifiquen la microbiota intestinal, per la qual cosa tampoc són innocus per al cos. Aquests són els resultats d’un estudi recent publicat en Molecules.

Els investigadors de la Universitat de Negev (Israel) han conclòs que la presència d’un mil·ligram per mil·lilitre de sang d’alguns dels edulcorants més comuns, com la sacarina i l’aspartamo, ja té “efectes tòxics” i negatius per la microbiota intestinal. En altres paraules: abusar dels edulcorants desequilibra l’important balanç dels bacteris i els impedeix treballar de forma correcta.

Els científics saben que aquests bacteris que viuen en el nostre cos exerceixen un paper fonamental en la salut intestinal, a més de que ajuden a mantenir l’equilibri en el sistema immunitari que protegeix contra les malalties. Però els edulcorants, diuen els científics, poden impedir que aquests éssers microbians creixin, a més de produir desequilibris que poden donar al trast amb la salut de l’intestí.

Aquest estudi apunta en la mateixa adreça d’una altra recerca publicada en Nature en 2014, els resultats de la qual van demostrar que tres edulcorants artificials, utilitzats de manera habitual en begudes i aliments (sacarina, aspartamo i sucralosa), variaven els bacteris de la flora intestinal, provocant en els rosegadors intolerància a la glucosa, un primer pas per a l’obesitat i la diabetis.