Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els reptes de l’aqüicultura i la pesca

Aconseguir la innocuïtat dels aliments que procedeixen de l'aqüicultura i la pesca és una de les prioritats en el camp de la seguretat alimentària i nutrició

Img acuicultura Imatge: Wikimedia

L’aqüicultura i la pesca són dues dels camps que més contribueixen al subministrament d’aliments a tot el món. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), en 2011 es va aconseguir un volum de comerç rècord i les previsions apunten al fet que aquesta tendència es mantindrà a l’alça en un futur, fins i tot per sobre de la producció de boví, porcí i ocells de corral. La innocuïtat d’aquests aliments és un dels aspectes fonamentals als quals ha de fer front la indústria de productes pesquers. Les eines van des de la detecció de riscos a l’aplicació de sistemes de control i de mesures normatives, per a evitar les algues nocives per al peix i altres amenaces per a la producció.

Img
Imatge: Wikimedia

El peix, tant si escau de la pesca com de l’aqüicultura, no està exempt de riscos . Patògens i altres agents causen putrefacció que pot contaminar el peix i el marisc mentre es manipulen, elaboren i distribueixen. A grans trets, els perills més importants del peix són els patògens microbiològics i toxines naturals de les floracions d’algues. Els manipuladors i altres aspectes com l’ús d’aigua per a la neteja o de gel per a la conservació són també elements que contribueixen a una major o menor innocuïtat d’aquests aliments.

Sistemes de control per al peix

Una de les principals eines, adoptada en les últimes dècades per al control de la seguretat dels aliments, ha estat el sistema d’Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC). Implementat per organismes internacionals de tots els països, ha servit per a establir les bases en el camp de la innocuïtat, inclosos els aliments pesquers. Però perquè aquest sistema sigui eficaç, és necessari que s’adoptin altres mesures prèvies, segons reconeix la FAO en l’informe ‘L’estat mundial de la pesca i l’aqüicultura 2012’. Si no hi ha una coherència i posada en comú d’aquestes mesures, el resultat final perilla i, per tant, la innocuïtat dels aliments.

L’APPCC és un sistema que estableix les bases en el camp de la innocuïtat dels aliments

Un altre dels instruments que s’usen per a la seguretat del peix és l’impost per l’Organització Internacional de Normalització (ISO), amb un conjunt de normes , com l’ISO 22000 Sistemes de gestió de la seguretat alimentària. Requisits per a qualsevol organització en la cadena alimentària. En la mateixa labor treballen l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i la Comissió del Codex Alimentarius. El comerç internacional del peix el controlen reglamentacions nacionals i regionals, que se centren en inspeccions en l’entrada i sortida de productes pesquers entre els diferents països.

Establir sistemes com els esmentats és clau per a prevenir certs riscos ja des de la captura del peix. La dificultat radica en el fet que els agents patògens naturals (bacteris, paràsits o biotoxines) sempre estan presents i, per tant, els controls han de ser molt estrictes. Algunes d’aquestes mesures passen per pescar en zones d’aigua de qualitat, usar vaixells que comptin amb tota la infraestructura que permeti garantir la higiene i la temperatura adequades i establir sistemes de captura i pescat que evitin contaminació química i biològica, així com impedir la presència d’algues tòxiques.

Algues nocives per al peix

El mitjà aquàtic alberga algues que poden ser nocives per al peix. Si aquest es cria lliure, pot allunyar-se de les zones més problemàtiques, però en el cas del peix criat en captivitat, el problema augmenta perquè no pot fugir i, per tant, pot tornar-se tòxic. A vegades, les neurotoxines que generen certes algues poden arribar al peix o al marisc i, per tant, als consumidors. Segons l’informe de la FAO, es registren gairebé 2.000 casos d’intoxicacions cada any degut al peix o marisc contaminat. A més, a aquest problema s’afegeix el fet que cada vegada són més les algues nocives, degut sobretot al canvi climàtic.

PRINCIPALS AMENACES PER A la PRODUCCIÓ DE PEIX

El medi ambient, els mètodes de procés i de distribució i la manipulació del consumidor són els factors que més influeixen en la seguretat del peix. Els riscos poden ser de naturalesa biològica o química.

Riscos de naturalesa biològica:

  • Bacteris patògens.
  • Virus.
  • Paràsits.

Riscos de naturalesa química:

  • Tòxics naturals. Intoxicació histamínica, per ciguatera o per contaminants antropogènics, entre altres.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions