Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Guadalupe Blay, coordinadora del Grup d’Habilitats en Nutrició de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG)

Els nens, els ancians i els malalts crònics són més vulnerables a les intoxicacions alimentàries
Per Clara Bassi 19 de juliol de 2011
Img guadalupeblay
Imagen: CONSUMER EROSKI

La major part de les intoxicacions alimentàries ocorren a l’estiu. Els grups de població que mereixen una especial atenció per prevenir una intoxicació alimentària, o per combatre-la si ja s’ha diagnosticat, són els nens, les persones majors i els qui sofreixen una malaltia crònica. Símptomes tan desagradables com la diarrea, els vòmits, el dolor abdominal, sang en la femta, i fins i tot, febre, poden ser el senyal que s’han intoxicat. La manipulació correcta dels aliments és crucial per evitar-ho, però quan ja és massa tarda, cal acudir al metge. Sovint, les intoxicacions es combaten amb una bona hidratació i antibiòtics si l’origen ha estat un bacteri. Guadalupe Blay, coordinadora del Grup d’Habilitats en Nutrició de la Societat Espanyola de Metges Generals (SEMG), informa sobre elles en aquesta entrevista.

Com pugues una persona saber que pateix una intoxicació alimentària?

En principi, totes les persones que experimenten un quadre de diarrees i vòmits superior a 24 hores, sobretot si són nens i persones majors, han d’acudir al metge perquè aquests símptomes podrien estar relacionats amb algun aliment que s’ha ingerit, amb algun bacteri com la Salmonella.

Quins són els seus símptomes principals?

Diarrees, vòmits, nàusees, febre alta, dolor abdominal i, fins i tot, sang en femta i quadres de dolor musculars. Aquests són els més bàsics.

I quins són les intoxicacions més típiques?

“Les toxiinfecciones es poden deure a bacteris, virus, toxines o paràsits”
Els bacteris que amb més freqüència causen toxiinfecciones alimentàries són la Salmonella, l’estafilococo i la Shigella. Però, a més, també les poden causar virus, toxines o paràsits. En el cas dels virus, el més freqüent és el de l’hepatitis, encara que aquest tipus d’infecció és molt rara, perquè ha d’haver participat un manipulador amb hepatitis que contagiï un aliment i que aquest es consuma. Entre les toxines, figura la toxina botulínica i, entre els paràsits, el famós anisakis o la triquinosis.

La triquinosis?

Sí, és típica dels caçadors de senglar que, sense demanar l’anàlisi d’un veterinari, elaboren embotits amb l’animal, els mengen i s’intoxiquen. Les intoxicacions són de declaració obligatòria i el més aparatoso que pot succeir és que es registri un brot.

Quan es considera que hi ha un brot?

Són aquestes situacions en les quals 20 persones que estan en un restaurant o 200 nens d’un campament sofreixen una infecció d’origen alimentari. Un brot es refereix al fet que hi ha certa quantitat d’afectats. Encara que cada vegada són menys freqüents, perquè hi ha més control, encara es registren en campaments d’estiu o a l’hivern, en algun menjador escolar. També en unes noces, on els nuvis i comensals acaben a l’hospital, o a casa, quan es prepara un guisat de carn o hamburguesa i aquestes no queden ben fetes.

Ara que estem a l’estiu, és cert que el marisc també pot provocar intoxicacions alimentàries?

És el cas dels mariscs que tenen més peles i no queden ben rentats. Els crancs s’han de rentar bé sota l’aixeta i fregar les peles amb un raspall.

Què s’ha de fer davant una intoxicació alimentària: anar a urgències o avisar al metge perquè acudeixi al domicili?

“Diarrea, vòmits, dolor abdominal, sang en la femta i, fins i tot, febre, poden ser el senyal d’una toxiinfección alimentària”
Depèn de l’estat general de l’afectat. Si és factible, se li pot portar al metge de família, que valorarà si té diarrees o vòmits i, sobretot, si és ancià o nen, si està deshidratat o hidratat i, en tot cas, decidirà si cal derivar-ho. En cas que necessiti hidratació, si no tolera bé la presa de líquids, se li poden subministrar per un degotador. És un quadre clínic en el qual el pacient necessita, més que gens, hidratació.

En general, com es tracten les intoxicacions alimentàries?

Si l’afectat no tolera líquids o no els pot empassar, es col·loca un degotador d’hidratació; en el cas que hi hagi un quadre de febre, se li proporcionen antitérmicos i analgésicos; i segons el bacteri causant, un antibiòtic.

Deixen seqüeles aquestes intoxicacions?

Els malalts crònics, amb alguna patologia prèvia, en ocasions necessiten ingrés hospitalari de dos o tres dies i després es queden una mica febles.

Una persona que ha sofert una toxiinfección alimentària té més probabilitats de sofrir una altra?

“Es fan estudis amb olis d’essències amb millors resultats que els tractaments actuals per eliminar l’anisakis”
No. Com la causa és un virus o bacteri, després d’eliminar-ho, no té per què tornar a repetir-se; una persona no és més propensa. Quan és per paràsits, costa més eliminar-los. De moment, l’anisakis no s’elimina bé, encara que em consta que es fan estudis amb olis d’essències amb millors resultats que els tractaments actuals.

Qui són les persones més propenses a patir una d’aquestes intoxicacions?

Els nens, els ancians i les persones amb malalties cròniques són més vulnerables enfront de les intoxicacions alimentàries. En el cas dels nens, en ser més petits, amb igual quantitat de bacteris s’intoxiquen més, igual que succeeix amb les persones amb malalties associades.

COM PREVENIR LES INTOXICACIONS?

La majoria de les intoxicacions alimentàries que ocorren a Espanya tenen lloc a l’estiu perquè la calor i humitat propicien que els bacteris causants es transmetin de manera més fàcil i ràpida. La higiene , manipulació i conservació correctes dels aliments són claus per evitar-les. Els aliments s’han de preparar en un lloc de la casa molt net i higiènic, amb les mans molt bé rentades. Els fogons, les taules de tallar i de picar i els utensilis de cuina han d’estar molt nets. Abans de manipular qualsevol aliment (uns tomàquets o verdures) cal rentar-los bé i no s’han de barrejar els crus amb els cuinats. A més, en època estival s’ha de ser molt acurat amb els productes peribles i els guisats, que no s’han de deixar fora de la nevera a temperatura ambienti, explica Guadalupe Blay.

Altres normes fonamentals per evitar la salmonelosis -associada al consum d’ous, causada per la Salmonella i típica a l’estiu- és comprar ous amb la pela neta i intacta i data de caducitat, no rentar-los fins al moment de consumir-los, perquè poden passar gèrmens a través de la seva pela, que és porosa, i no trencar els ous frescos en el recipient on es van a batre. Quan es fa maionesa, aquesta s’ha de guardar en el frigorífic i consumir-la abans de 24 hores. Si es baten ous per fer una truita, una vegada cuinada, aquesta no s’ha de col·locar en el mateix plat on queda ou sense fer, afegeix Blay.

En les barbacoes, s’ha de procurar que la carn quedi ben feta. Especialment, en el cas dels nens, s’ha d’intentar que no consumen restes d’hamburguesa mitjà crus. Quan es va d’excursió, és convenient portar dues neveres per separar els menjars i les begudes.

Quant a la compra i al transport dels aliments des del supermercat fins a casa, és crucial no trencar la cadena de fred. Per a això, es poden utilitzar borses que conservin la temperatura i, sobretot, s’han de guardar de seguida en la nevera, gens més arribar a casa. També és important comprar la carn al final i, si s’adquireixen llaunes, fixar-se en què no estiguin oxidades ni abonyegades, perquè poden transmetre bacteris, paràsits i toxines.

Segueix a Consumer en Instagram, X, Threads, Facebook, Linkedin o Youtube