Si tens un problema de tiroides, compte amb…
Davant un diagnòstic d’hipotiroïdisme, el tractament passa per prendre de manera oral tiroxina. No obstant això, les persones amb aquest problema han de saber que determinats aliments poden alterar els nivells d’hormona tiroidal en el cos o que poden interactuar amb aquest fàrmac (alentint o accelerant la seva absorció):
- Soia. Conté uns compostos anomenats fitoestrógenos que poden interferir amb la funció tiroidal. Es recomana moderar la ingesta de productes de soia, com la beguda de soia o el tofu, especialment si es consumeix en grans quantitats.
- Vegetals crucífers. Verdures com el bròcoli, la coliflor, el cabdell i les cols de Brussel·les contenen bociógenos, uns compostos que poden interferir amb l’absorció de iode i afectar la funció tiroidal. Això succeeix quan aquests vegetals es consumeixen crus, per això, per a menjar-los sense problemes cal coure’ls molt bé.
- Cafeïna. En grans quantitats pot interferir amb l’absorció d’hormones tiroidals sintètiques en persones que prenen medicaments per a trastorns tiroidals. Es recomana limitar el seu consum i consultar amb el metge sobre la quantitat segura.
- Algues. Les algues marines, especialment el kelp, el dulse i el wakame, són conegudes per ser una font de iode. La seva ingesta pot provocar un excés de iode en el nostre organisme (el que pot empitjorar els símptomes de l’hipertiroïdisme o empitjorar la inflamació de la glàndula tiroides en persones amb hipotiroïdisme autoimmune). També poden interferir en l’absorció de medicaments.
Atenció al iode en l’embaràs
El iode és un element imprescindible per a la síntesi de les hormones tiroidals, ja que exerceix una influència directa sobre l’organisme en intervenir en múltiples processos metabòlics i cap altre nutrient pot substituir-lo. A Espanya, la deficiència de iode no és la principal causa d’hipotiroïdisme. Així i tot, és important tenir en compte que un moment delicat és la gestació.
Segons el ‘Document de consens sobre el maneig de la disfunció tiroidal durant l’embaràs‘, elaborat per la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), “les necessitats nutricionals de iode estan significativament augmentades en l’embaràs per a fer front a la major demanda d’hormona tiroidal que suposa un increment de la despesa metabòlica materna i fetal. Les hormones tiroidals intervenen de manera directa i indirecta en la majoria dels processos de desenvolupament neurològic de l’embrió i el fetus”.
Per això és imprescindible que la dona gestant s’asseguri una ingesta regular i suficient de iode, per al que es recomana el consum de sal iodada, peix, llet i derivats lactis. Si mitjançant la dieta no s’aconsegueix, pot ser convenient prendre suplements farmacològics, sempre sota la supervisió de l’especialista.
